Facebook Twitter

El cosí Basilio

Traducció de Xavier Pàmies

Capítol IX

Juliana havia tornat a casa de Luísa per consell de la tia Vitória.

Mira, noia, no hi ha res a ferli havia dit―;l’ocell ha volat! Sospira, sospira; ja pots sospirar, que aquell tou de diners s’ha fos! Qui havia d’endevinar que aquest paio aixecaria el vol! Ja els has vist prou! Perquè d’ella no cal que n’esperis ni un ral...

També puc tenir la satisfacció de fer arribar les cartes al marit, tia Vitória!

La vella es va arronsar d’espatlles:

No en trauràs res: o que ells se separin, o que ell et trenqui la crisma, o que l’enviï a un convent; tu no hi guanyes res. I si fan les paus, encara et quedaràs més amb un pam de nas, perquè no tindràs ni el consol de posar-hi renyines. I això si les coses no van mal dades, perquè pot molt ben ser que t’hi quedis però que te’n vegis en un bull i amb algun feix de llenya que ells et facin clavar.

I en veure el gest d’espant de Juliana: ―No seria el primer cas, noia, no seria el primer cas. Pensa que a Lisboa hi passen moltes coses, i no totes surten als diaris!

Positivament, allò que ella havia de fer era tornar a la casa. Perquè de fet, de tot plegat, ¿què n’havia quedat? La por de la senyora Luísa; allò sí que no parava de rosegar-la per dintre; era d’allò que calia treure partit...

Tu torna-hi ―li deia―, i espera que ella compleixi el que va prometre. Si et dóna els diners, bé... Si no, almenys la tindràs al puny, serà a dintre, sabràs què passa; n’hi pots arrencar molta cosa...

Però Juliana dubtava. Era difícil viure sota el mateix sostre sense que hi hagués raons per un tres i no res.

No badarà boca, ja ho veuràs...

Però tinc por...

¿De què? ―exclamava la tia Vitória. No era una dona que l’hagués d’enverinar, ¿oi? ¿I doncs? Qui no s’arrisca no pisca. ―Ara, si no ho vols fer així ―va afegir―, sempre pots col·locar-te en una altra banda, i desar les cartes al fons del bagul. Que dimonis! Prou que ho veuràs; si no et convé, toques el dos...

Juliana va decidir anar-hi, «a veure què».


Eça de Queirós, El Cosí Basílio. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Quaderns Crema, 2000, capítol ix, p. 349-350.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: