Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en català > António Lobo Antunes

El Manual dels Inquisidors

Traducció de Xavier Pàmies

Segon relat (La malícia dels objectes inanimats)

Em vaig adonar que les coses passaven quan en Joãozinho va començar a plorar. Jo era al jardí preocupada per la febre dels rosers, construint un cobert que els protegís del vent i d’entrada no em va semblar que fos el nen que em cridava sinó alguna coloma viuda dalt d’un cedre o alguna oca perduda per entre el garbuix dels boixos fins que em van estirar les faldilles, jo sense girar-me

Quiet Adamastor*

i una veueta negada de llàgrimes a terra, penjant-se’m del vestit

No és l’Adamastor Titina sóc jo

de manera que el vaig agafar a coll, vaig buscar un genoll pelat que era el que s’esqueia a cada pas, una ensopegada amb els cubs dels para-sols, una topada amb una estàtua, un cop amb la pedra dels parterres, vaig separar-li el serrell amb por de trobar-hi sang

¿Que has caigut?

i ni ferides, ni sang, ni esgarrinxades, ni tan sols una taca de fang, només un dit estirat, el nas contra el meu coll, una esgarrifança de llàgrimes

La mare el pare la mare el pare

i per això em vaig adonar que les coses passaven quan en Joãozinho va començar a plorar. Avui penso entre mi si no hauria hagut de fer res a l’època que van començar les raons entre el senyor doctor i la senyora ja que tant l’un om l’altre m’escoltaven, la senyora per exemple era rar el matí que no em demanés l’opinió sobre una cosa o una altra, les criades, les despeses, la casa

Com ho veus Titina?

i el mateix senyor doctor, tan diferent de l’home en què es va tornar després, em convocava al despatx i em feia seure com si fos igual que ell per enraonar de l’estable o de l’hort o de les modificacions al fruiterar

Dóna’m un cop de mà Titina

António Lobo Antunes, El Manual dels Inquisidors. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona: Edicions 62, 1998, segon relat, p. 103-104.
Amb el suport de: