Facebook Twitter

Cassandra

Traducció de Núria Roig

Els meus records d’aquell temps són descolorits, no sentia res. Políxena s’estigué tot un any sense dirigir-me la paraula. Príam preparava la guerra. Jo em vaig mantenir reservada. Feia de sacerdotessa. Pensava que ser adult consisteix en aquest joc: perdre’s un mateix. No consentia la desil·lusió. Quan encapçalava la processó de les noies cap a l’estàtua del déu no em permetia ni la més mínima equivocació: m’instruïren, com jo esperava, per dirigir el cor, jo vaig aconseguir tot. De primer temia algun càstig perquè mentre pregava veia imatges d’un llop o àdhuc d’un grup de rates en comptes de la figura radiant del déu de la lira, però aviat vaig esbrinar que no passava res si m’abandonava tranquil·lament a les meves aparicions. Quan Pàntous venia també havia de veure al meu davant l’altre home, Eneas, per fer del fàstic plaer. Portada pel respecte dels troians vaig viure més que mai en aparences. Encara recordo com se m’esquitllava la vida. No ho aconseguiré, pensava sovint, quan asseguda sobre el mur de la ciutat, fixava la vista sense mirar, però així i tot era capaç de preguntar-me què era el que afeixugava d’aquella maner ala meva fàcil existència.

No veia res. Sobrecarregada pel do de la profecia, era orba. Només veia el que tenia al meu davant, quasi res. La meva vida, la determinaven els curs de l’any de déu i les exigències del palau. Hom també podria dir: l’ofegaven.

..........................

Tot començava a acumular-se, ¿m’havia quedat sorda en aquell temps? Crec que sí. Crec que en cert sentit sí. Ho vaig aguantar, si bé encara trobo difícil explicar-m’ho, a mi mateixa. Encara creia que amb una mica de sinceritat, amb una mica de coratge es podria esborrar tot aquest malentès. Anomenar vertader el que era vertader, i fals el que era erroni: era demanar ben poc, pensava jo, i hauria fet un servei més gran a la nostra causa que qualsevol mentida o mitja veritat. Car no podia ser, pensava jo, que es bastís tota la guerra i tota la nostra vida - ¿car no era la guerra la nostra vida? – en la casualitat d’una mentida. Era impossible, pensava jo, i a penes me’n puc recordar, que tota la plenitud de la nostra existència quedés reduïda a una asseveració tossuda. Tan sols havíem de pensar en les nostres tradicions troianes. ¿Però, i quines eren? En què consistien? Fins que ho vaig copsar: en l’Helena que ens havíem inventat defensàvem tot el que ja no teníem. I com més s’esvania més real l’havíem de considerar. D’aquesta faisó, de mots, gests, cerimònies i silenci nasqué una altra Troia, una ciutat fantasmagòrica on ens havíem de sentir com a casa i viure tranquil·lament. ¿Era aleshores jo l’única que ho veia?

Christa Wolf, Cassandra, Edicions de la Magrana/Edicions 62, Barcelona, 1987, p. 111-112.
Fragments
Accident
Núria Roig
Cassandra
Núria Roig
En carn i os
Carme Torres
Funció d'estiu
Núria Roig
L'avinguda dels til·lers
Jordi Ibáñez
L'ombra d'un somni
Carme Gala
Què en queda?
Francesca Martínez i Planas
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: