Facebook Twitter

Una espia a la casa de l'amor

Traducció de Ferran Ràfols Gesa

Quan el neguit es feia completament intolerable es convertia en enjogassament. L’excitació i els riscs se li apareixien com un joc divertit i saborós. I aleshores canviava completament de posició i es transformava en una nena que fuig de la vigilància i que somriu davant la seva pròpia ingenuïtat. Passava del secretisme a fanfarronejar obertament de les seves maniobres, i les descrivia amb una alegria que deixava parats els seus oients. El neguit i la broma es feien intercanviables. Quan estava d’aquest humor, les simulacions, les aventures i els trucs li semblaven esforços alegres i galants per protegir tothom de les crueltats d’una existència que no era responsabilitat seva. Feia servir l’enginy i els dots interpretatius amb una finalitat perfectament justificable: protegir els éssers humans de les veritats que no podien suportar.

Però els que l’escoltaven no compartien mai aquella alegria sobtada: a les seves mirades hi llegia la condemna. Les rialles de la Sabina els semblaven una profanació, una burla del que s’hauria de considerar tràgic. Als ulls dels seus oients hi llegia el desig de veure-la caure del trapezi incandescent per on caminava amb l’ajut de delicats paraigües de paper japonesos, perquè els culpables no tenen dret a aquella desimboltura ni a viure únicament del seu poder de mantenir l’equilibri sobre les rigideses d’una vida que exigia una elecció, d’acord amb el seu tabú contra les vides múltiples. Ningú no compartiria amb ella aquella ironia i l’enjogassament davant les rigideses de la vida; ningú no l’aplaudiria quan aquella ingenuïtat fos capaç de vèncer les limitacions de la vida.

Els moments en què atenyia el cim del bon humor sobre el fangar del perill, sobre els aiguamolls asfixiants de la culpa, arribaven quan tothom la deixava sola, sense absoldre-la; era com si tothom esperés el moment que la Sabina fos castigada per haver viscut com una espia a la casa de molts amors, per haver evitat que la desemmascaressin, per haver vençut els sentinelles que vigilaven els límits definits, per passar sense passaports ni permisos d’un amor a l’altre.

Les vides dels espies havien acabat sempre amb una mort ignominiosa.

Anaïs Nin,  [A spy in the house of love], Barcelona: LaBreu Edicions, 2011.
Fragments
Dins d'una campana de vidre
Ferran Ràfols Gesa
Una espia a la casa de l'amor
Ferran Ràfols Gesa
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: