Facebook Twitter

L'olor de la nit

Traducció de Pau Vidal

Quan va sentir arribar un cotxe, no es va poder aguantar i va sortir corrent.

Va reconèixer en François de seguida. Déu meu, com havia canviat! Ja no era aquella criatura que ell recordava sinó un vailet alt com un sant Pau, de pell bruna, rinxolat i amb uns ulls grossos i negres. I just a continuació en François el va veure a ell.

Salvo!

Va sortir disparat per abraçar-lo ben fort. No com aquella vegada que primer havia corregut cap a ell i de cop, inesperadament, l'havia esquivat; ara entre ells no hi havia problemes, no hi quedaven ombres sinó una gran estimació que es manifestava mitjançant la intensitat i la durada d'aquella abraçada. I així, amb en Montalbano passant-li un braç per les espatlles i en François esforçant-se per abastar-li la cintura, van entrar a casa seguits de la resta de la colla.

Després van arribar l'Aldo i els seus tres ajudants i es van asseure a taula. En François estava assegut a la dreta d'en Montalbano, i en un moment donat la mà esquerra del noi es va posar al seu genoll. Ell es va canviar la forquilla de mà i se les va enginyar per menjar-se la pasta al ragú amb l'esquerra, per poder tenir la dreta sobre la del nano. Quan les dues mans s'havien de deixar per fer un glop de vi o tallar la carn, després es retrobaven de seguida a la seva cita secreta sota la taula.

Si vols fer la migdiada, hi ha una habitació a punt va dir la Franca quan van haver acabat de dinar.

No, que marxaré de seguida va dir en Montalbano.

L'Aldo i els seus ajudants es van aixecar de taula, van dir adéu a en Montalbano i van sortir. En Giuseppe i en Domenico també.

Van feinejar fins a les cinc va explicar la Franca. Després tornen cap aquí i fan els deures.

¿I tu? va preguntar en Montalbano a en François.

Em quedaré a fer-te companyia fins que marxis. És que et vull ensenyar una cosa.

Apa, aneu va dir la Franca. I a continuació, adreçant-se a en Montalbano: Mentrestant t'escriuré allò que m'has demanat.

En François el va portar darrere la casa, on hi havia un gran camp d'userda. Hi pasturaven quatre cavalls.

Bimba! va cridar en François.

Una euga jove, de crinera rossa, va alçar el cap i es va acostar cap al vailet. Quan la va tenir a prop, en François va prendre embranzida i d'un salt va muntar la bèstia. Va fer un tomb i va tornar.

¿Què, t'agrada? va preguntar en François, encantat de la vida. Me la va regalar el pare.

¿El pare? Ah, és clar, es referia a l'Aldo, lògicament. No va ser més que un capcironet d'agulla que per un moment se li va clavar al cor; un no res, però hi va ser.

A la Lívia ja li vaig ensenyar que bé que munto va dir en François.

¿Ah, sí?

Sí, l'altre dia, quan va venir. Li feia por que no caigués. Ja saps com són, les dones.

¿Que es va quedar a dormir aquí?

Sí, una nit. L'endemà va marxar. L'Ernest la va acompanyar a Punta Raisi. Vaig estar molt content de veure-la.

En Montalbano no va fer cap escena, no se li va escapar ni mitja paraula. Van tornar cap a la casa en silenci, agafats com abans, el comissari amb un braç a les espatlles del noi i en François intentant abraçar-lo per la cintura, però en realitat agafat a la jaqueta. Al pas de la porta en François li va dir en beu baixa:

¿Vols que et digui un secret?

En Montalbano es va ajupir.

Quan seré gran vull ser policia com tu.

Andrea Camilleri, Barcelona: Edicions 62, 2003
Andrea Camilleri. Dibuix de Carme Mateo, 2014
Fragments
L'olor de la nit
Pau Vidal
Un fil de fum
Anna Casassas
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: