Facebook Twitter

L'amor

Traducció d'Oriol Carbonell

Els canons dispararen trets continuats, secs. La ciutat apagà els llums envoltada d’ofec i de crits de terror. Un home i una dona s’abraçaven amb tendresa en un llit estret.

—Tens por?

—No, no en tinc.

—Ha passat molt temps des de l’últim dia que ens vam veure —digué l’home en veu baixa.

Li acaricià els cabells amb mà tremolosa.

—Cada dia el coixí preguntava per tu.

La dona rigué, el seu riure era com les ales desplegades d’un pardal petit.

—I què li deies?

—Que sóc un home gelós. Per què ho preguntes?

—Què et responia?

—Que trobava a faltar els teus cabells negres.

—I ara no dius res?

—L’alegria i el pes de la paraula l’han fet callar.

Ell notà un cos viu, nu, i pensà en l’herba verda. La llum de les estrelles els fluïa dins de les venes i uniren els llavis. Mentre es besaven, els avions de l’enemic planaven sobre l’habitació llançant les seves bombes.

Zakaria Tàmer, Els incendis de Damasc. Palma: Lleonard Muntaner, 2008.
Fragments
Els fills
Neus Tirado Gual
L'amor
Oriol Carbonell
Presoners
Neus Tirado Gual
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: