Facebook Twitter

Sobre la llibertat

Traducció de Sira Abenoza

Aquells que creuen que la reticència als heretges no és dolenta haurien de tenir en compte, en primer lloc, que a causa d’aquesta reticència mai no es dóna una discussió justa i profunda sobre les opinions heterodoxes. I el fet de no discutir-les fa que, per bé que no s’estenguin, no desapareguin. Però no són les ments dels heretges les que estan més deteriorades a causa de la prohibició de qualsevol discussió que no porti a una conclusió ortodoxa. El mal major és per a la resta de les ments, que no es poden desenvolupar i són dominades pel temor a l’heretgia. ¿Qui pot fer un recompte d’allò que el món perd a causa del fet que una multitud d’intel·lectes prometedors, però amb caràcters tímids, no gosin seguir cap camí vigorós i independent de pensament, a risc d’arribar a algun territori que fos considerat antireligiós o immoral per algú altre? Entre ells trobarem alguns homes amb una profunda consciència, un enteniment subtil i refinat, que passen la vida sofisticant un intel·lecte que no poden silenciar i esgoten els seus recursos intentant reconciliar les visions de la seva consciència i la seva raó amb l’ortodòxia —i, de vegades, ni tan sols no ho aconsegueixen. Aquell que no reconegui que un pensador té com a primer deure seguir el seu intel·lecte cap a qualsevol de les conclusions on el porti, no podrà ser mai un gran pensador. La veritat guanya més dels errors d’aquell qui, després d’estudiar i preparar-se, pensa per si mateix, que de les opinions vertaderes dels qui les sostenen perquè no volen pensar. La llibertat de pensament no és només necessària per formar grans pensadors. És igualment indispensable, si no més, per permetre que la majoria dels homes aconsegueixi l’estatus mental del qual són capaços. En temps d’esclavitud mental hi ha hagut, i hi pot tornar a haver, grans pensadors individuals. Ara bé, en aquesta atmosfera, mai no hi ha hagut, ni hi haurà, un poble intel·lectualment actiu. Quan s’ha donat una aproximació general a aquest tipus de caràcter ha estat perquè s’ha suspès el temor a les especulacions heterodoxes. Allà on hi ha un acord tàcit que accepta que els principis no s’han de discutir, quan la discussió sobre els temes més importants per a la humanitat és impossible, no podem esperar trobar-nos amb l’activitat mental que ha fet tan remarcables alguns períodes de la història. Quan la controvèrsia sobre els temes més importants, els que poden generar entusiasme, s’ha evitat, no s’ha pogut elevar el pensament de les persones ni s’ha donat l’impuls necessari per convertir intel·lectes ordinaris en quelcom digne d’un ésser que té la facultat de pensar. En tenim un bon exemple a l’Europa posterior a la Reforma; al moviment especulatiu de la segona meitat del s. XVIII entre la classe cultivada del continent; o a l’ebullició intel·lectual a Alemanya durant l’època de Goethe i Fichte. Aquests tres períodes difereixen àmpliament en les opinions que van desenvolupar, però tenen en comú que en tots ells es va trencar el jou de l’autoritat. En cadascun d’ells es va abolir el vell despotisme mental quan encara ningú no l’havia substituït. L’impuls que es va donar durant aquests tres períodes és el que ha fet d’Europa el que és avui. Totes les millores en la ment humana o en les institucions provenen d’algun d’aquests moments. Malauradament, tot sembla apuntar que aquests tres impulsos ja estan esgotats; i no podrem esperar un nou començament fins que no retornem a la llibertat mental.

John Stuart Mill, Sobre la llibertat. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2013.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: