Facebook Twitter

Aurora boreal

Traducció de Simona Škrabec

La sessió del matí va acabar, doncs, amb una disparitat absoluta d’opinions. Les polèmiques i les baralles van continuar durant l’hora de dinar. Els delegats van aprofitar l’estona lliure per visitar personalment les tavernes de Lent i estudiar in situ la situació. Es van repartir també els cartells de les fotos de l’estómac sa i de l’estómac d’un alcohòlic, mentre la cooperativa Foment de la Producció Sense Alcohol feia una demostració de com elaborar els sucs de fruita de llarga caducitat. Al principi de la sessió de la tarda, la sala brunzia per tota mena de crits i baralles entre les diverses faccions del moviment abstemi, però el professor d’història de batxillerat ni es va immutar i va adreçar-se a tots els participants amb un discurs mesurat. Va dir que sobretot no podia estar d’acord amb el representant dels Joves Abstemis. Els joves mai abans no havien fet les desfilades que fan avui, ni mai abans no s’havien fet membres de tota mena d’organitzacions multitudinàries. I es va preguntar on acabaven totes aquestes desfilades i totes les manifestacions de massa que organitzaven els centres de joves.

—Acaben en borratxeres multitudinàries —va dir apujant una mica el to de veu i la sala es va esvalotar—. I no només acaben en borratxeres, també en baralles —va afegir—. Els joves eslovens i els joves alemanys es barallen a cops de puny, es barallen els «lleons» d’esquerra i els joves de la dreta, es barallen els nois de la ciutat i els fills de pagès. Si pel carrer topen dos grups de nois de dos pobles veïns, amb això ja n’hi ha prou perquè apareguin navalles i bastons. Precisament el fet de pertànyer a les organitzacions —va continuar el professor, tot i que els membres de la Lliga de Joves Abstemis protestaven a crits— és una de les causes de les borratxeres i les baralles. Ja sabem també que el pretext per a una baralla pot ser literalment qualsevol cosa: el fet que els nois alemanys portin mitjons de color blanc fins als genolls o bé que els joves eslovens es posin una ploma de falcó a la cinta del barret. I finalment —va dir amb calma el professor, mentre el soroll a la sala anava en augment— mai abans no circulaven tantes idees per resoldre els problemes de la humanitat. Els joves mai abans no havien estat tan ebris de totes aquestes idees, com avui dia. El problema és precisament que avui els joves se’ns emborratxen amb les idees...

Les paraules del professor es van perdre entre els crits de protesta dels Joves Abstemis. Un d’ells ja no podia més, va córrer cap al podi amb el nus de la corbata desfet i va dir cridant:

—¿Què vol, doncs, que nosaltres també comencem a beure?

I llavors es va apartar els cabells del front i va aixecar el braç. La sala va emmudir. El jove es va apropar al professor, va inclinar el cap per olorar-li la boca i li va dir:

—Bufi!

El professor va fer un salt cap enrere, inquiet. Però el jove sobri, decidit i lluitador es va girar cap a l’audiència i va trencar el silenci:

—No vol bufar.

Drago Jančar, Aurora boreal. Barcelona: Edicions 1984, 2014
Drago Jančar
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: