Facebook Twitter

Jezabel

Traducció de Maria Llopis

El 1914, la Gladys vivia prop d’Antibes, en una mansió incòmoda, construïda a la italiana, que havia estat dels comtes Dolcebuone i que es deia Sans-Souci. Deia somrient:

—La vaig llogar només per aquest nom, ja que conté tota la saviesa de la vida…

Les habitacions eren fredes, àmplies, els mobles entapissat amb domàs vermell gastat. Però les parets fosques atenuaven la llum esclatant d’aquella regió, i a Gladys allò li agradava. Cada dia, en llevar-se, quan agafava el mirall i hi contemplava la seva imatge, mirava amb plaer aquella ombra ardent que il·luminava suaument els seus trets.

La primavera acabava de començar; l’aire era càlid, però el vent bufava a les altures, i era viu i punyent.

Aquell matí de març, la Gladys es va llevar tard i, com sempre, abans fins i tot d’obrir els ulls, la seva mà va buscar maquinalment el mirall. Des que era una dona, era el seu primer moviment, el primer pensament quan es despertava. Durant molt de temps, acaronava la seva cara amb la mirada. L’or dels seus cabells s’havia assuaujat; ara tenia aquell color lleuger i pàl·lid que em aquella època s’anomenava «cendrós».

Irene Némirovsky, Jezabel [Jézabel, 1936]. Barcelona: La Magrana, 2012, p. 59.
Fragments
David Golder
Melcior Font
El ball
Lluís Comes i Arderiu
Els gossos i els llops
Anna Casassas
Jezabel
Maria Llopis
Les mosques de tardor
Lourdes Bigorra Cervelló
Suite francesa
Anna Casassas
Vi de solitud
Anna Casassas
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: