Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en català > John Maxwell Coetzee

Home lent

Traducció de Dolors Udina

—Hi ha alguna cosa que el té enamorat, ¿oi? —diu ella—. L’atrau alguna qualitat seva. Tal com jo ho veig, la qualitat és la seva plenitud, la plenitud d’un fruit en el moment de màxima maduresa. Deixi’m suggerir-li que la Marijana fa aquesta impressió, tant a vostè com a altres homes. Està plena perquè l’estimen. Tant com es pot esperar estimar en aquest món. Com que preferirà no sentir-ne els detalls, no els hi donaré. Però la raó per la qual els fills també li van fer tanta impressió, el noi i la nena petit, és que han viscut sempre envoltats d’amor. Es troben ben bé en el món. Per a ells és un bon lloc.

—I tanmateix…

—Sí, i tanmateix el noi té la marca de la mort a sobre. Tots dos ho veiem. Massa atractiu. Massa lluminós.

—Vénen ganes de plorar.

S’estan tornant lúgubres, tots dos, lúgubres i endormiscats, Ell es revifa.

—Queden els últims canelons de la Marijana a la nevera, amb ricotta i espinacs —diu ell—. ¿Que en vol un plat? Després d’això, no sé quin plans té. Si es vol quedar a passar la nit, em sembla bé, però aquí s’acaba tot, al matí, se n’haurà d’anar.

A poc a poc, amb decisió, l’Elizabeth Costello mou el cap.

—No és possible, em temo, Paul. Li agradi o no, em quedaré encara un temps. Seré una convidada modèlica, l’hi prometo. No penjaré les calces al bany. No em ficaré en res. A penes menjaré. La major part del temps ni s’adonarà que sóc aquí. Només un cop a l’espatlla, de tant en tant, a l’esquerra o a la dreta, per ensenyar-li el camí.

—¿I per què ho he de suportar? ¿I si m’hi nego?

—Ho ha de suportar. No li correspon dir res.

John Maxwell Coetzee, Home lent. Barcelona: Edicions 62, 2005, p.80-81
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: