Facebook Twitter

Desgràcia

Traducció de Dolors Udina

La sessió se celebra en una sala de reunions a tocar del despatx d’en Hakim. El fan entrar i seure al cap de taula al costat del mateix Manas Mathbane, el professor d’Estudis Religiosos, que presidirà la investigació. A la seva esquerra té en Hakim, el secretari, i una dona jove, estudiant d’alguna cosa; a la dreta hi ha tres membres del comitè de Mathabane.

No està nerviós. Al contrari, se sent prou segur d’ell mateix. El cor li batega pausadament. He dormit bé, Vanitat, pensa, la perillosa vanitat del jugador; vanitat i pretensions de superioritat. Ho està encarant amb l’esperit erroni. Però li és igual.

Fa un gest amb el cap als membres del comitè. En coneix dos: Farodia Rassool i Desmond Swarts, degà d’Enginyers. El tercer, segons els papers que té al davant, ensenya a l’Escola Comercial.

—El grup aquí reunit, professor Lurie —comença en Mathabane obrint la vista—, no té cap poder. Només pot fer recomanacions. A més a més, el denunciant té dret a recurar-ne la composició. Permeti’m doncs que li pregunti: hi ha cap membre del comitè que li sembla que li pot ser perjudicial?

—No tinc cap objecció en sentit jurídic —contesta—. Tinc reserves d’una mena filosòfica, però suposo que són improcedents.

Bullugueig general i canvis de postura a la sala.

—Suposo que serà millor que ens limitem al sentit jurídic —diu en Mathabane —No té cap objecció a la composició del comitè. Té cap objecció a la presència d’un observador dels estudiants de la Coalició contra la discriminació?

—No tinc cap por del comitè. No tinc cap por de l’observador.

John Maxwell Coetzee, Desgràcia.  Barcelona: Columna, 2000, p. 54-55
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: