Facebook Twitter

Diari d’un mal any

Traducció de Dolors Udina

La primera vegada que la vaig veure va ser a la bugaderia. Era mig matí d’un dia tranquil de primavera i jo estava assegut davant de la rentadora, mirant com girava, quan va entrar aquesta jove extraordinària. Extraordinària perquè l’última cosa que jo esperava en aquell moment era una aparició com aquella; també perquè el vestit vermell tomàquet que duia era d’una brevetat extraordinària. El mite de la protecció de l’estat tal com el va escriure Thomas Hobbes, la nostra caiguda en la impotència va ser voluntària: per defugir la violència de les lluites intestines sense fi (represàlia rere represàlia, revenja rere revenja, la vendetta), vam cedir a l’estat individualment i conjuntament el dret d’utilitzar la força física (el dret és el poder, el poder és el dret) entrant d’aquesta manera en el reialme (la protecció) de la llei. Els que triaven i trien quedar-se fora de l’acord es converteixen en proscrits.

La llei protegeix el ciutadà que respecta la llei. Fins i tot protegeix fins a cert punt el ciutadà que, sense negar la força de la llei, utilitza la força contra els seus conciutadans: el càstig prescrit per a l’infractor ha de ser el que mereix l’ofensa feta. Ni tan sols el soldat enemic, com a representant d’un rival, hauria de ser condemnat a mort si el capturen. Però no hi ha cap llei per protegir el proscrit, l’home que agafa les armes contra el seu propi estat, és a dir, l’estat que considera seu.

John Maxwell Coetzee, Diari d'un mal any. Barcelona: Edicions 62, 2007, p.9-10
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: