Facebook Twitter

Curriculum Vitae

Traducció de Teresa Pascual i Karin Schepers

Llarga és la nit,
llarga per a l’home
que no pot morir, durant molt de temps
es balanceja sota els fanals
el seu ull nu i el seu ull
cec d’alè d’aiguardent, i l’olor
de carn mullada sota les seues ungles
no sempre l’atordeix, Oh Déu,
llarga és la nit.

El meu cabell no es fa blanc,
puix vaig eixir del ventre de les màquines,
Vermell em pintà brea al front
i als flocs, li han estrangulat
la germana blanca com la neu. Però jo,
el cap, vaig caminant per la ciutat
de deu voltes cent mil ànimes, i el meu peu
petjà les paneroles d’ànimes sota el cel de cuir,
del qual
deu voltes cent mil pipes de pau
penjaven, fredes. Sovint
anhelà calma d’àngels
i vedats de caça,
plens dels crits impotents
dels meus amics.

Amb cames i ales obertes,
com és sabut, s’elevà la joventut
sobre mi, sobre fems, sobre el gessamí de s’anà
cap a les nits immenses amb el secret
de l’arrel quadrada, cada hora em mussita
a la finestra la llegenda de la mort, doneu-me llet de lloba i aboque-me
a la gola el riure
dels meus avantpassats, quan de son
caiga sobre els volums,
en el somni vergonyós,
que no valc per a pensar,
que jugue amb borles
de les quals es desfilen serps.

També les nostres mares
han somniat amb el futur dels seus homes,
els han vist poderosos,
revolucionaris i sols,
però després de l’ofici, doblegats
al jardí sobre la flamant mala herba,
agafats de la mà amb el fill més xerraire
del seu amor. Trist pare meu,
per què en aquell temps callàreu
i no seguíreu pensant?

Perduda als sortidors del foc,
una nit vora un canó
que no fa foc, condemnadament llarga
és la nit, sota l’esput
de la icteríca lluna, sota la llum
biliosa passa ràpidament sobre mi
(cosa que no impedesc), per la via
dels somnis de poder, camí d’anada,
el trineu amb l’ornada història.
No és que jo dormís estava desperta,
entre esquelets de gel vaig buscar el camí,
vaig tornar a casa, l’heura em voltà
braç i cama i vaig emblanquinar
les ruïnes amb restes de sol.
Suportava els dies de festa major,
i sols després d’haver estat beneït,
partia el pa.

En una època arrogant
s’ha d’anar ràpid d’una llum
a l’altra, d’un país
a l’altre, sota l’arc de Sant Martí,
la punta del compàs al cor,
la nit, presa per ràdio.
Obert de bat a bat. Des de les muntanyes
es veuen llacs, i als llacs
muntanyes, i al cadirat de núvols
trontollen les campanes
d’un món. Saber el món
de qui, m’està prohibit.

Va passar un divendres
- jo dejunava per la meua vida,
l’aire rajava del suc de les llimones
i l’espina se m’havia clavat al paladar –
aleshores vaig desprendre del peix obert
un anell que, llançat
en el moment de nàixer, caigué
al corrent de la nit i s’enfonsà.
El vaig llançar tornant-lo a la nit.

Oh, si no tingués por a la mort!
Si tingués la paraula
(si no l’erràs),
si no tingués cards al cor
(so no rebutjàs el sol),
si no tingués avidesa a la boca
(si no begués el torrent),
si no obrís les pestanyes
(si no hagués vist la corda).

L’estiren fort al cel?
Si no em sostingués la terra,
faria temps que jauria quieta,
temps que jauria,
on la nit em vol,
abans que ella infle els badius
i alce el seu casc
per a nous colps,
sempre per colpejar.
Sempre la nit.
I cap dia.

Ingeborg Bachmann, Poesia completa, Edicions Alfons el Magnànim, Valencia, 1995, p. 161-165.
Ingeborg Bachmann
Fragments
Curriculum Vitae
Teresa Pascual i Karin Schepers
Desprén-te, cor
Teresa Pascual i Karin Schepers
Dir coses fosques
Arnau Pons
El temps ajornat
Arnau Pons
En veritat
Arnau Pons
Hôtel de la paix
Arnau Pons
Imatge nocturna de Roma
Teresa Pascual i Karin Schepers
Invocació de l'Óssa Major
Teresa Pascual i Karin Schepers
Malina
Pilar Estelrich
Missatge
Arnau Pons
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: