Facebook Twitter

Orgull i prejudici

Traducció d'Eulàlia Preses

És una veritat universalment coneguda que un home solter, en possessió d’una gran fortuna, cal que desitgi tenir muller.

Malgrat que els sentiments o les intencions d’un home així siguin poc coneguts quan per primera vegada entra a formar part d’un veïnat, les famílies dels voltants tenen tan incorporada aquesta veritat en la seva manera de pensar, que el veí en qüestió és considerat com la propietat indiscutible d’una o altra de les seves filles.

—Estimat senyor Bennet —li va dir un dia la seva muller—, has sentit la notícia que, finalment, Netherfield Park s’ha llogat?

El senyor Bennet va dir que no.

—Doncs, sí —va afirmar ella—; fa un moment que la senyora Long ha estat aquí i m’ho ha contat tot.

El senyor Bennet no li va respondre.

—No tens ganes de saber qui l’ha llogat? —va preguntar la seva dona cridant amb impaciència.

—Tu m’ho vols dir i jo no tinc cap objecció a escoltar-ho.

La invitació era suficient.

—Doncs, estimat, has de saber que la senyora Long diu que Netherfield ha estat llogat per un home jove, del nord d’Anglaterra, que té una gran fortuna; que va venir dilluns amb una calessa tirada per quatre cavalls per veure l’indret i que va quedar-ne tan encantat, que immediatament es va posar d’acord amb el senyor Morris; que vindrà a prendre’n possessió abans de les festes de Sant Miquel i que alguns dels seus criats seran a la casa a finals de la setmana entrant.

—Com es diu?

—Bingley.

—És casat o solter?

—Oh, estimat, solter, sens dubte! Un home solter amb una gran fortuna; quatre o cinc mil lliures l’any. Quina ocasió més bona per a les nostres noies!

Jane Austen, Jane Austen, Orgull i prejudici. Barcelona: Proa, 1985, p.9.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: