Facebook Twitter

Heròdot IV, 60-61.

Traducció de Rubén J. Montañés

[60] Per a totes les cerimònies sagrades, tots els escites tenen un mateix sacrifici, establert d’igual manera, que és dut a terme com segueix: hom disposa la víctima amb les potes de davant travades, i el sacrificador, col·locat darrere de la bèstia, la fa caure estirant la punta del ramal, [2] i quan cau invoca el déu al qual es fa el sacrifici; després, fent passar un palet pel dogal que li ha posat al voltant del coll, li pega voltes fins a escanyar-la, sense haver encès foc, ni haver fet cerimònies preliminars, ni libacions, i després d’escanyar-la i espellar-la, s’aplica a coure-la.

[61] Com que la terra escítica és increïblement escassa de llenya, han ideat la manera següent de coure la carn: un cop espellades les víctimes, escateixen dels ossos la carn, després, si és el cas que en tenen, la fiquen en uns calders típics del país, d’allò més semblants als craters lèsbics, tret que són molt més grans; hi aboquen la carn, doncs, i la couen tot cremant a sota els ossos. [2] Aquests fan una flama formidable, i els ventres tenen còmoda cabuda per a la carn desossada, i així com un bou es cou a si mateix, i també les altres víctimes, cadascuna a si mateixa. Un cop s’ha cuit la carn, el sacrificador separa com a ofrena una part d’aquesta i de les entranyes, i la llança cap endavant. Sacrifiquen també altres bèsties, i sobretot cavalls.

Heròdot, Història. Llibre IV. Barcelona: La Magrana, 2003, p. 40.
Mapa del món segons Heròdot
Fragments
Heròdot I, 8
Manuel Balasch
Heròdot III 37-38
Joaquim Gestí
Heròdot IV, 60-61.
Rubén J. Montañés
Ressenyes
Heròdot parla català
per Jordi Pàmias Massana
Sobre Heròdot
per Jaume Almirall Sardà
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: