Facebook Twitter

Heròdot III 37-38

Traducció de Joaquim Gestí

[37] Cambises, doncs, cometé molts actes de follia d’aquesta mena contra els perses i el seus aliats durant la seva estada a Memfis, on es dedicava a obrir antigues sepultures per a examinar-ne els cadàvers. Amb aquesta actitud entrà també al santuari d’Hesfet i es burlà ostensiblement de la seva estàtua. (1) Cal dir, per cert, que l’estàtua d’Hefest s’assembla molt als pataics fenicis, que aquests porten a les proes de les seves triremes. (2) A qui no n’hagi vist mai cap, els aclariré que consisteixen en la imatge d’un pigmeu. (3) També penetrà en el temple dels Cabirs, on no és lícit que hi entri ningú que no sigui el seu sacerdot, i, fins i tot, ordenà cremar les estàtues després de fer-ne molt escarni. Aquestes estàtues també s’assemblen a les d’Hefest, de qui, segons diuen, en són fills el Cabirs.(4)

[38] A mi, doncs, em sembla del tot clar que Cambises estava completament boig, altrament no hauria intentat burlar-se de la religió i dels costums. (5) En efecte, si a tots els homes se’ls donés a triar entre tots els costums i se’ls exhortés a escollir els millors, tothom, després d’un examen meditat, triaria els propis; fins a tal punt creu cadascun que els propis costums són, amb diferència, els millors. Per això no és normal que un home, llevat que sigui un boig, faci riota d’aquesta mena de coses. I que tots els homes, a propòsit dels costum, tenen la mateixa opinió es pot demostrar amb molts i diversos exemples i, en particular, amb el següent: durant el regnat de Darios, aquest convocà els grecs que hi havia a la seva cort i els preguntà per quants diners acceptarien menjar-se els seus pares morts. Ells li respongueren que no ho farien a cap preu. Aleshores Darios cridà els indis anomenats cal·làties (6), que es mengen els seus progenitors, i els preguntà, en presència dels grecs, que seguien la conversa a través d’un intèrpret, per quina quantitat acceptarien incinerar els pares un cop morts; els indis es posaren a cridar i exhortaren Darios a parlar pietosament. Així és la creença general en aquests casos; i em sembla que Píndar no anava errat quan deia que «el costum és sobirà de totes les coses.» (7)

NOTES:

1. Es refereix al déu Ptah, creador del món, que tenia el seu santuari més important a Memfis. Sobre aquest temple cf. II 101.

2. Imatges protectores contra els perills del mar.

3. Els pigmeus se’ls representava com nans deformes i panxuts.

4.Heròdot identifica els Cabirs grecs (d’origen fenici) amb els Khnoumou, fills de Ptah.

5. Estrabó (I 1, 26) diu que va veure proves de la bogeria de Cambises als temples d'Heliòpolis. També se li atribuïa la destrucció de l'estàtua de Mèmnon, tot i que en realitat va quedar destruïda després d'un terratrèmol a l'època d'August.

6. El nom kallativeò —que a III 97 reben el nom de kallantiveò— deriva probablement del sànscrit kala (negre) i indicaria les tribus índies de pell negra (cf. III 101), tal vegada identificables amb els padeus de III 99.

7.Es tracta del primer vers del fragment 169 de Píndar conservat al Gòrgias platònic (484 b): Nómos ho pánton basileús. En aquest fragment nomos té el sentit de llei natural, la llei del més fort que preval sobre el més feble. Heròdot li atorga aquí un sentit més general.

Heròdot, Història. Vol III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, 2006, p. 54-55.
Mapa del món segons Heròdot
Fragments
Heròdot I, 8
Manuel Balasch
Heròdot III 37-38
Joaquim Gestí
Heròdot IV, 60-61.
Rubén J. Montañés
Ressenyes
Heròdot parla català
per Jordi Pàmias Massana
Sobre Heròdot
per Jaume Almirall Sardà
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: