Facebook Twitter

Al far

Traducció d'Helena Valentí
Nou espelmes foren posades, aleshores, damunt la taula, les quals, un cop passat el primer instant d’atuïment, dreçaren les flames i atansaren a la seva claror la llargada sencera de la taula, i la plata morada i groga, plena de fruita, del mig. Quina n’ha feta avui, es digué la senyora Ramsay, perquè l’arranjament de Rose de les peres i dels raïms, de les espinoses closques folrades de rosa, dels plàtans, la féu pensar en una toia treta del fons del mar, de la taula de Neptú, en el ram que penja, envoltat de pàmpols, sobre l’espatlla de Bacus (en no sabia quin quadre), entre pells de lleopard i teies esquitxotejant vermell i or... Dut sobtadament a la llum apareixia dotat d’un gran tamany i profunditat, semblava un món en què fos possible, amb el bastó a la mà, pujar la muntanya, va pensar, i davallar a les valls, i amb plaer (vista l’afinitat que momentàniament s’havia produït entre els dos) observà que Augustus també es mirava amb goig la plata de fruita, s’hi capbussava, en trencava una flor, un penjoll, i tornava, feta la festa, a ficar-se al buc. Era la seva manera de mirar, ben diferent de la d’ella. Però havien mirat plegats i això els havia unit.

Totes les espelmes havien estat enceses, i els rostres d’ambdós costats de la taula havien estat apropats gràcies a la seva llum, i agafat l’aparença (que no havien tingut a la penombra) d’una colla aplegada al voltant d’una taula, perquè la nit havia estat feta fora darrera els vidres, els quals, en lloc de donar una acurada visió de l’exterior, el prisava de manera molt estranya i feia que allí dins, a l’interior de la cambra, el món agafés un aire tot ordenat i de terra seca; a fora, era un reflex de coses tremoladisses i a punt d’esborrar-se, líquides.

A l’acte es produí un canvi en tots ells, com si hagués succeït de debò, i s’adonessin que s’havien aplegat dins un cau, en una illa; que feien causa comuna contra la liquiditat de l’exterior. La senyora Ramsey, que havia estat incòmoda, frisosa de veure aparèixer Paul i Minta, i incapaç, li havia semblat, de concentrar-se en res, sentí que la inquietud s’havia transmutat en expectació. Ja no podien trigar gaire, i Lily Briscoe, tractant d’escatir la causa del sobtat engrescament, va recordar l’instant esdevingut a la pista de tennis, quan tot d’una la solidesa s’havia esvaït, i uns immensos espais s’havien obert entre tots ells; i ara, a la cambra gairebé sense mobles, i amb les cortines descorregudes, les nombroses espelmes produïen un efecte semblant, i amb la seva llum les cares havien agafat aspecte de màscares. Els havien tret un pes de sobre; tot era possible, es va dir.


Virginia Woolf, Al far. Barcelona: Proa, 1984, p. 115-116.
Virginia Woolf
Fragments
Al far
Helena Valentí
Les ones
Maria Antònia Oliver
Mrs. Dalloway
C.A. Jordana
Orlando
Maria Antònia Oliver
Una cambra pròpia
Helena Valentí
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: