Facebook Twitter

Sobre els misteris

Traducció de Jordi Redondo

(48-53) Després que tots vam ésser empresonats en un mateix lloc, i quan ja era de nit i la presó havia estat tancada, acudiren la mare d’un, la germana d’un altre, d’aquell altre la dona i els fills, i se sentia el clam i el plany dels qui ploraven i lamentaven les desgràcies presents, llavors em digué Càrmides, que era cosí meu, de la meva edat, i que fins i tot, des de petit, havia estat criat juntament amb mi a casa meva: ’Andòcides, estàs veient l’abast de les desgràcies presents; jo fins ara per res no he hagut de donar-te explicacions ni apesarar-te gens, però ara m’hi veig obligat arran de la dissort que ens acompanya. I bé, aquells amb qui tenies relació i amb qui t’estaves –a banda nosaltres, els teus parents-, ells, amb motiu d’aquestes incriminacions per les quals estem nosaltres irremeiablement perduts, uns han mort, altres s’han escapolit com a exiliats, tot i que així es manifestaven culpables. (...) alguna cosa has sentit respecte d’aquest fet que ha tingut lloc, digues-la, i salva’t tu mateix, en primer lloc, i després el teu pare, que és lògic que t’estimis per damunt de tothom, i després el teu cunyat, amullerat amb la teva germana, l’única que tens, i la resta dels teus parents i dels teus íntims, i encara salva’m a mi, que en tota la meva vida mai fins ara no t’he causat cap disgust, ans sóc el més volenterós envers tu i els teus afers, sigui el que sigui el que calgui fer’. Mentre Càrmides, ciutadans, deia tot això, i els altres em feien precs i cadascun d’ells se m’adreçava amb súpliques, vaig meditar per mi mateix: ’Pobre de mi, que he caigut a bocons dins la més esfereïdora dissort, ¿que potser he de veure com són duts injustament a una mort segura els meus parents, i com ells són condemnats a mort i els seus béns confiscats, i encara, a més d’ això, com són inscrits en esteles com si fossin ultratjadors dels déus qui no són responsables de cap dels fets esdevinguts, com tres-cents atenesos han de morir contra tota justícia, com aquesta ciutat es troba enmig de les més funestes desgràcies i com fem lloc a la sospita dels uns envers els altres, o bé he de declarar als atenesos tot el que he sentit dir a Eufilet, que és ben bé qui ho ha causat?’ I encara, a més d’això, vaig fer la reflexió següent, ciutadans –perquè calculava per mi mateix els qui havien arribat a cometre el delicte i els qui van dur a terme l’acció-: que els uns d’entre ells ja temps enrere eren morts en haver estat delatats per Teucre, que altres havien fugit exiliant-se i se’ls havia condemnat a mort, i que dels qui havien estat autors en quedaven quatre que no havien estat delatats per Teucre: Paneci, Queredem, Diàcrit i Lisístrat; aquests, era ben lògic que, per damunt de tots els altres, hom cregués que figuraven entre els ciutadans que va denunciar Dioclides, perquè eren amics dels qui ja molt abans havien perit. I doncs, per aquests no hi havia ja cap mena de salvació ferma, mentre que als meus íntims els esperava una mort segura si ningú no deia als atenesos el que va passar. En fi, em va semblar millor que fossin desposseïts a dreta llei de la seva ciutadania quatre ciutadans, que a hores d’ara són vius i han tornat i posseeixen els seus béns, que no pas veure com aquells eren condemnats a mort injustament.

Andòcides, Discursos I, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 2006, pp. 133-136.
Fragments
Sobre els misteris
Jordi Redondo
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: