Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en català > Anglès > Donna Leon > La noia dels seus somnis

La noia dels seus somnis

Traducció de Jordi Cusssà

De sobte, el vent va fer voleiar enlaire les puntes de l’estola lila del capellà, que es va aturar al costat de la tomba per esperar que la gent que el seguia s’acostessin, formant un oval irregular. No era el capellà de la parròquia, el que havia dit la missa, sinó un company de classe de Sergio que en altre temps era amic de la família i actualment el capellà de l’Ospedale Civile. Al seu costat, un home que almenys tenia tants anys com la mare de Brunetti va aixecar una copa de metall de la qual el capellà va agafar l’aspersori, gotejant. Mentre resava amb una veu que només podia sentir la gent de més a la vora, va donar la volta al fèretre tot aspergint-lo amb aigua beneita. El capellà havia de vigilar on posava els peus, entre les corones recolzades contra els marcs de fusta als dos costats de la tomba, amb missatges d’amor escrits amb lletres daurades sobre les cintes d’adorn.

Donna Leon, LEON, Donna. La noia dels seus somnis [The Girl of His Dreams]. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 15-16
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: