Facebook Twitter

El vident

Traducció de Monika Zgustova

—La persona que ha escrit això —va començar secament—, la persona que ha escrit això... Té una gran força, és una força (aquí evidentment buscava la paraula) d’encalç. Aquest encalç és terrible —va cridar, i va deixar caure el sobre a la taula—. No m’agradaria que aquest home fos el meu enemic.

—Per què? —no va poder contenir-se el fiscal—. Que ha fet alguna cosa?

—No m’ho pregunti —va contestar el vident—. A cada pregunta, una resposta. Jo només sé que aquest home seria capaç de fer qualsevol cosa, accions grans i terribles. Aquí hi ha una tremenda voluntat... d’èxit... de diners... aquest home no s’aturaria davant de la vida ni del proïsme. No, aquest no és un delinqüent comú; el tigre tampoc no és un delinqüent; el tigre és un gran senyor. Aquest home no seria capaç de cap cosa bruta, però és que ell es pensa que domina la vida de la gent. Quan va a caçar, la gent només la veu com la seva presa; després la mata.

—Està fora del bé i del mal —va rondinar el fiscal—, aparentment d’acord.

—Això només són paraules —va dir el príncep Karadagh—. No hi ha ningú que estigui fora del bé o del mal. Aquest home té els seus conceptes morals ben concrets; no deu res a ningú, no roba, no menteix; quan mata és com si fes un escac i mat. És el seu joc, però ell hi juga correctament —el vident va arrugar el front—. No sé què és. Veig un gran llac i enmig una canoa amb motor.

—I què més? —va demanar el fiscal, gairebé sense respirar.

—No es veu res més; està com emboirat. És molt estranyament emboirat, comparat amb la cruel i despietada voluntat d’aconseguir la seva presa. Però no hi ha mena de passió, sinó que tot és càlcul, un càlcul mental absolut, en tots els detalls. Com quan es vol resoldre una tasca o un problema tècnic. No, aquest home no es retreu mai res. Està molt convençut i va segur d’ell mateix; no tem la seva consciència. Em fa la impressió d’un home que no s’ho mira tot des de dalt; és extremadament atroç i vanitós; li agrada que la gent li tingui por. —El vident va prendre un got d’aigua—. Però fins i tot ell és un comediant. En el fons és un oportunista i adopta una certa posa. Li complauria sorprendre el món amb les seves accions. Prou. Estic cansat. No m’agrada gens.

Karel Čapek, «El vident». A: Contes d’una butxaca. Traducció de Monika Zgustova. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1982.
Karel Čapek
Fragments
El conte de correus
Simona Jerabkova i Anna Rosich
El vident
Monika Zgustova
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: