Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en català > Friedrich Schiller

Maria Estuard

Traducció de Feliu Formosa
ACTE TERCER

MARIA:
Podeu governar en pau!
Renuncio a tot dret sobre aquest regne.
Ai, el meu esperit ja no té ales
ni m’atrau la grandesa. Vós teniu
el que volíeu, jo només sóc l’ombra
de Maria. Aquest llarg i vergonyós
captiveri m’ha fet perdre el coratge.
M’heu dut al darrer extrem! M’heu destruït
en la flor de la vida! Ara, germana,
acabeu, i pronuncieu el mot
que us ha portat aquí. Mai no creuré
que hàgiu vingut a escarnir cruelment
la vostra víctima. Pronuncieu
el mot que espero. Digueu-me: «Sou lliure,
Maria! Heu conegut el meu poder,
honoreu ara la meva noblesa.»
Digueu-m’ho, i de la vostra mà rebré
com un obsequi vida i llibertat.
Un mot pot anul·lar el passat. L’espero.
Oh, no me’l feu gruar massa! Ai de vós,
si no ho acabeu tot amb aquest mot!
Si no sortiu d’aquí com una dea
gloriosa i benèfica, germana,
ni per tota aquesta illa gran i rica,
ni per tots els països que el mar volta
voldria que em veiéssiu com jo us veig.

ISABEL:
Ara, per fi, us reconeixeu vençuda?
Ja no intrigueu? ¿No hi ha cap criminal
en camí? ¿Ni cap nou aventurer
per vós no intenta ja una trista gesta?
Sí, s’ha acabat. Ja no em seduireu
ningú més. El món té altres maldecaps.
Ningú aspira a ser el vostre quart marit,
perquè mateu els vostres pretendents
com els marits.

MARIA:
Ah, germana, germana!
Oh Déu, doneu-me moderació!

ISABEL, que la mira llargament amb un esguard d’orgullós mensypreu:
Aquests, Lord Leicester, són els atractius
que cap home no mira impunement
i amb els quals no pot competir una dona!
A fe que aquesta fama ha estat guanyada
a un preu ben baix. Ser bella per a tots
no costa gaire, si et dónes a tots.

MARIA:
Ja és massa!

ISABEL, amb una mirada sarcàstica:
Ara ensenyeu la vostra cara
veritable, fins ara era una màscara.

MARIA, inflamada de còlera, però amb noble dignitat:
Les meves faltes han estat humanes
i jo era jove. M’atreia el poder,
no ho he dissimulat. He desdenyat
amb franquesa reial tota aparença.
El món sap el pitjor de mi, i jo
puc dir que sóc millor que el meu renom.
Ai de vós, si la fama mai arrenca
el vel d’honor amb què cobriu hipòcrita
el foc salvatge d’uns plaers ocults.
No és honradesa allò que us ha llegat
la vostra mare. Sabem les virtuts
que van dur Anna Bolena al cadafal.

SHREWSBURY, interposant-se entre les dues reines:
Déu del cel! Aquí havíem d’arribar.
¿Així us mostreu moderada i submisa,
lady Maria?

MARIA:
Moderació?
Tot el que pot sofrir un ésser humà,
jo ho he sofert. Lluny de mi, paciència
d’anyell; vés-te’n al cel, calma submisa.
Trenca per fi els lligams, surt de la cova,
ira prou continguda, tu que un dia
vas donar al basilisc l’esguard mortífer,
posa’m el dard verinós a la boca.

SHREWSBURY:
Oh, està fora de si! Heu de perdonar
la rabiosa, greument excitada!

ISABEL, muda de còlera, llança a MARIA esguards, furiosos.

LEICESTER, amb viva agitació, prova d’endur-se ISABEL:
No facis cas del seu furor! Anem,
fugim, fugim d’aquest indret infaust!

MARIA:
Una bastarda ha profanat el tron
anglès, i el digne poble dels britànics
ha estat burlat per una estafadora.
Si el dret regnés, jauríeu davant meu
a la pols, perquè sóc la vostra reina.

ISABEL se’n va de pressa. Els lords la segueixen amb la més gran consternació.


Friedrich Schiller, Barcelona: Institut del Teatre, 1995, p. 123-125.
Friedrich Schiller
Fragments
Els bandits
Artur Quintana | Feliu Formosa
Guillem Tell
Joan Valls i Jaume Creus
Maria Estuard
Feliu Formosa
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: