Facebook Twitter

Els bandits

Traducció d'Artur Quintana
ACTE V
ESCENA II

EL BANDIT MOOR
Les ànimes dels qui vaig assassinar mentre eren en el frenesí de l’amor..., dels qui vaig destrossar mentre dormien, dels qui... Ha, ha, ha! ¿Que no sentiu com esclata el polvorí sobre les dones que van de part? ¿Que no veieu les flames com baten contra els bressols dels infants? Això sí que és música de noces... Oh, Ell no oblida res i sap lligar tots els caps..., per això traieu-me ara de davant les delícies de l’amor! I doneu l’amor per turment! La paga és aquesta.

AMÀLIA
És veritat! Oh, Senyor que ets al cel! És veritat!... I què he fet jo, anyell innocent! Jo he estimat aquest!

EL BANDIT MOOR
Això és més del que un home pot suportar. Jo que he sentit la mort com xiulava contra mi per més de mil canons i no he fet ni un pas enrera, i ara em caldrà aprendre a tremolar com una dona! Tremolar davant d’una dona? No, una dona no farà trontollar pas la meva virilitat... Sang! Sang! És tan sols un impuls femení..., em cal beure sang i això em passarà. (Vol fugir.)

AMÀLIA
(Se li llança als braços.) Assassí! Dimoni! No et puc deixar, àngel!

MOOR
(La rebutja violentament.) Fuig, serpent enganyosa, pretens burlar-te de qui està enfurit, però jo desafio la tirania del destí... Què fas, plores? Oh astres pèrfids, malignes! Fa com si plorés, com si una ànima plorés per mi. (Amàlia se li tira al coll.) Però, què és, això? No m’escup a la cara ni se’m treu del davant... Amàlia! No te’n recordes? Ja saps qui abraces, Amàlia?

AMÀLIA
Ets únic, inseparable!

MOOR
(Enfervorit.) Ella em perdona, m’estima! Sóc pur com l’aire del cel. Per a tu el meu plany d’agraïment, Déu de misericòrdia. (Cau de genolls i plora a cor trencat.) La pau de l’ànima em retorna, el turment s’ha apaivagat, l’infern ja no existeix... Mira, mira, les criatures de la llum s’abracen plorant al coll dels dimonis plorosos. (S’aixeca i dirigint-se als Bandits diu:) Doncs ploreu també, ploreu, ploreu, sou tan feliços. Oh, Amàlia, Amàlia, Amàlia. (La besa i continuen una estona abraçats en silenci.)

UN BANDIT
(S’hi acosta enfurismat.) Atura’t, traïdor... Deixa anar aquest braç ara mateix o et diré una paraula que en quedaràs eixordat i de l’espant et cruixiran les dents. (Posa l’espasa entre tots dos.)

UN BANDIT VELL
Pensa en els boscos de Bohèmia! Ho sents? Dubtes encara?... Has de pensar en els boscos de Bohèmia! Què se n’ha fet, dels teus juraments, perjuri? Tan de pressa s’obliden les ferides? I nosaltres que ens vam jugar en batalla per tu la vida, l’honor i la fortuna! Nosaltres, drets com una muralla, rebíem com escuts els cops que anaven per a tu... ¿I llavors, que no vas aixecar la mà en ferm jurament, declarant que mai no ens deixaries, de la mateixa manera que nosaltres mai no t’havíem deixat? Pèrfid, deslleial! ¿I ens abandonaràs pels plors d’una barjaula?

UN TERCER BANDIT
Maleït sigui el perjuri! L’esperit de Roller, que es va sacrificar, i que esmentaves com a testimoni de l’imperi dels morts, s’avergonyirà davant la teva covardia i sortirà armat de la tomba per castigar-te.

BANDITS
(S’esquincen les vestidures en tumult.) Mira aquí, mira! No veus aquestes ferides? Tu ets nostre! Amb la sang del nostre cor t’hem comprat com a serf i ara ets nostre i per més que sant Miquel Arcàngel se les hagués amb el Moloc! Hauràs de venir amb nosaltres, que un sacrifici val per l’altre! Amàlia és per a la colla!

EL BANDIT MOOR
(Deixa caure la mà d’ella.) S’ha acabat! Jo volia tornar enrera i anar a la casa del pare, però Aquell qui és al cel no ho vol així. (Amb fredor.) I que ximple era jo de desitjar-ho! Que pot tornar enrera, un gran pecador? Tot un gran pecador mai no podrà tornar enrera..., ja feia temps que ho havia d’haver sabut, jo, això... Calla, si et plau, calla! Ja està bé així..., jo no he volgut quan Ell em cercava i ara que jo el cerco és Ell qui no vol... Hi ha res de més just?... No giris els ulls d’aquesta manera..., no li faig gens de falta. No li manquen pas criatures! No li costa gaire de passar-se’n d’una i aquesta sóc jo... Anem, companys!

AMÀLIA
(El deté.) Atura’t, atura’t! Clava’m un cop! Un cop de mort! Abandonada una altra vegada! Treu l’espasa i tingues pietat de mi!

EL BANDIT MOOR
Ja no queda ni una ombra de pietat... Vés-te’n, no et mataré pas.

AMÀLIA
(Se li agafa als genolls.) Per l’amor de Déu i en nom de la misericòrdia! No reclamo pas amor. Prou que ho sé, que allà dalt les nostres estrelles són enemigues i es van separant... Jo només demano la mort... Abandonada, abandonada! ¿I entens aquesta paraula amb tota la seva terrible extensió, abandonada? No ho puc pas suportar. Tu ja comprens que no hi ha cap dona que ho pugui suportar..., jo només demano la mort! Veus com em tremola la mà! No em sento amb cor per a clavar-me-la! Tinc por de la fulla lluent..., i a tu et costa tan poc, tan poc, perquè ets mestre en la matança. Treu l’espasa i seré feliç.

EL BANDIT MOOR
Vols ésser feliç només tu? Vés-te’n d’aquí, que jo no mato dones.

AMÀLIA
Ah, criminal! Tu només saps matar els benaurats i passes de llarg davant els qui estan farts de la vida. (S’arrossega cap als Bandits.) Doncs tingueu pietat vosaltres, deixebles del botxí! En les vostres mirades hi ha una compassió tan sanguinària que és consol per al miserable... El vostre amo és un fanfarró envanit i covard.

EL BANDIT MOOR
Dona, què dius? (Els Bandits es giren.)

AMÀLIA
Ni un sol amic? ¿Tampoc entre aquests no hi ha ni un sol amic? (S’aixeca.) Doncs que Dido m’ensenyi a morir! (Fa per anar-se’n i un Bandit li apunta l’arma.)

EL BANDIT MOOR
Alto! Prova de fer-ho!... L’estimada de Moor morirà tan sols a mans de Moor! (La mata.)

BANDITS
Capità, capità! Què fas, t’has tornat boig?

MOOR
(Mira el cadàver fixament.) Està ferida de mort! Unes convulsions més i ja tot haurà passat... Ara ja ho veieu! Encara demaneu res més? Vosaltres em vau oferir una vida, una vida que ja no era la vostra, una vida reblerta d’honors i vergonya..., i jo us he sacrificat un àngel. Mireu-vos-ho ben bé! Ja n’esteu satisfets, ara?


Friedrich Schiller, Teatre. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 160-163.
Friedrich Schiller
Fragments
Els bandits
Artur Quintana | Feliu Formosa
Guillem Tell
Joan Valls i Jaume Creus
Maria Estuard
Feliu Formosa
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: