Facebook Twitter

La visita de la vella dama

Traducció de F. Ulsamer i Aurora Díaz Plaja
ACTE PRIMER

CLARA ZACHANASSIAN (s’alça). — Alcalde, güllenencs. Estic emocionada per la vostra desinteressada alegria de tornar-me a veure. En realitat jo era ben diferent de com m’ha pintat l’Alcalde. A l’escola rebia estomacades, i les patates per a la vídua Boll les vaig robar junt amb Ill; no pas per salvar de morir de fam la vella alcavota, sinó per estar, almenys una vegada, en un llit amb Ill. Ens calia un lloc més tou que el bosc de Konradweil o el graner de Peterchen. Ara bé, per contribuir per part meva a la vostra alegria, vull declarar-vos de seguida que estic disposada a regalar a Güllen mil milions, cinc-cents milions a la ciutat i cinc-cents milions repartits entre totes les famílies.

Silenci de mort.

L’ALCALDE (tartamudejant). — Mil milions.
CLARA ZACHANASSIAN. — Però amb una condició.

Tots esclaten en una alegria indescriptible, ballen, pugen per les cadires, el GIMNASTA fa exercicis. ILL es pica el pit entusiasmat.

ILL. — La Clara encisadora, meravellosa. Fa ganes de saltar. Com la meva bruixeta encisadora! (Li fa un petó.)
L’ALCALDE. — Una condició heu dit, estimada senyora. La puc saber?
CLARA ZACHANASSIAN. — Diré la condició. Us donaré mil milions i us compraré, en canvi, la justícia.

Silenci de mort.

L’ALCALDE. — ¿Com s’ha d’entendre això, senyora?
CLARA ZACHANASSIAN. — Tal com us ho dic.
L’ALCALDE. — Però la justícia no es pot comprar.
CLARA ZACHANASSIAN. — Es pot comprar tot.
L’ALCALDE. — No ho acabo de comprendre.
CLARA ZACHANASSIAN. — Boby, vine.

El MAJORDOM ve de la dreta, al centre, entre les tres taules; es treu les ulleres negres.

EL MAJORDOM. — No sé si algú de vosaltres em coneix encara.
EL MESTRE. — El jutge Hofer.
EL MAJORDOM. — Exactament, el jutge Hofer. Fa 45 anys que jo feia de jutge a Güllen i després vaig anar al jutjat d’Apel·lació a Kaffingen fins que fa 25 anys la senyora Zachanassian em va proposar d’entrar al seu servei com a majordom. Una carrera estranya per a un universitari, però el sou que va oferir-me era tan fantàstic...
CLARA ZACHANASSIAN. — Al gra, Boby.
EL MAJORDOM. — Com heu sentit, la senyora Clara Zachanassian ofereix milions i en canvi vol justícia. En altres mots: la senyora Clara Zachanassian ofereix mil milions si vosaltres repareu una injustícia que li va ser feta a Güllen. Senyor Ill, per favor.

ILL s’aixeca, pàl·lid, espantat i estranyat alhora.

ILL. — Què voleu de mi?
EL MAJORDOM. — Apropeu-vos, senyor Ill.
ILL. — Està bé.

S’acosta a la taula de la dreta. Riu nerviós. Molest, alça les espatlles.

EL MAJORDOM. — Succeí l’any 1910. Jo era jutge a Güllen i havia de fallar una demanda de paternitat. Clara Wäscher va acusar-vos d’ésser el pare del seu fill.

ILL calla.

EL MAJORDOM. — Vós negàveu la paternitat. Vau presentar dos testimonis.
ILL. — Velles històries. Jo era jove, irreflexiu...
CLARA ZACHANASSIAN. — Porteu Koby i Loby, Toby i Roby.

Els dos XICLETAIRES monstres porten els eunucs cecs al centre de l’escena: tots dos de la mà, alegres.

TOTS DOS. — Som aquí, som aquí.
EL MAJORDOM. — ¿Coneixeu aquests dos, senyor Ill?

ILL calla.

TOTS DOS. — Som Koby i Loby, som Koby i Loby.
ILL. — No els conec pas.
TOTS DOS. — Hem canviat, hem canviat.
EL MAJORDOM. — Digueu els vostres noms.
EL PRIMER. — Jakob Hühnlein, Jacob Hühnlein.
EL SEGON. — Ludwig Sparr, Ludwig Sparr.
EL MAJORDOM. — Bé, senyor Ill.
ILL. — No en sé pas res.
EL MAJORDOM. — Jakob Hühnlein i Ludwig Sparr, coneixeu el senyor Ill?
TOTS DOS. — Som cecs, som cecs.
EL MAJORDOM. — El reconeixeu per la seva veu.
TOTS DOS. — Per la seva veu, per la seva veu.
EL MAJORDOM. — El 1910 jo era el jutge, i vosaltres els testimonis. ¿Què vau jurar, Ludwig Starr i Jakob Hühnlein, davant el tribunal de Güllen?
TOTS DOS. — Que havíem dormit amb la Clara, que havíem dormit amb la Clara.
EL MAJORDOM. — Així ho juràveu davant meu. Davant el tribunal. Davant Déu. Era veritat?
TOTS DOS. — Vàrem jurar en fals, vàrem jurar en fals.
EL MAJORDOM. — ¿Per què, Ludwig Starr i Jakob Hühnlein?
TOTS DOS. — Ill ens va subornar, Ill ens va subornar.
EL MAJORDOM. — Amb què?
TOTS DOS. — Amb un litre d’aiguardent, amb un litre d’aiguardent.
CLARA ZACHANASSIAN. — Expliqueu què vaig fer jo amb vosaltres, Koby i Loby.
EL MAJORDOM. — Expliqueu-ho.
TOTS DOS. — La dama ens va fer cercar, la dama ens va fer cercar.
EL MAJORDOM. — Així fou. Clara Zachanassian els va fer cercar per tot el món. Jakob Hühnlein havia emigrat al Canadà i Ludwig Sparr a Austràlia, però us van trobar. I què va fer amb vosaltres?
TOTS DOS. — Ens va lliurar a Toby i Roby, Ens va lliurar a Toby i Roby.
EL MAJORDOM. — ¿I què van fer Toby i Roby amb vosaltres?
TOTS DOS. — Ens van capar i encegar, ens van capar i encegar.
EL MAJORDOM. — Aquesta és la història: un jutge, un acusat, dos falsos testimonis, un error judicial de l’any 1910. ¿No és així, acusadora?
CLARA ZACHANASSIAN (s’aixeca) . — És així, és així.
ILL (dóna un cop de peu a terra). — Prescrit, tot ha prescrit; és una història vella i folla.
EL MAJORDOM. — ¿I què va succeir amb l’infant, acusadora?
CLARA ZACHANASSIAN. — Va viure un any. (En veu baixa.)
EL MAJORDOM. — I què va succeir amb vós?
CLARA ZACHANASSIAN. — Vaig fer-me prostituta.
EL MAJORDOM. — Per què?
CLARA ZACHANASSIAN. — El veredicte del tribunal em va decidir.
EL MAJORDOM. — ¿I ara voleu justícia, Clara Zachanassian?
CLARA ZACHANASSIAN. — Ara me la puc permetre. Mil milions per a Güllen si algú mata Alfred Ill.

Silenci de mort. La senyora ILL es llença sobre el marit, s’hi arrapa.

SEYORA ILL. — Fredi!
ILL. — Bruixeta encisadora, però tu no pots demanar això. Si la vida va seguir el seu curs fa temps.
CLARA ZACHANASSIAN. — La vida va seguir el seu curs. Però jo no he pogut oblidar res, Ill. Ni el bosc de Konradweil, ni el graner de Peterchen, ni l’alcova de la vídua Boll, ni la teva traïció. Ens hem fet vells, tots dos, tu degradat, jo retallada pels bisturís dels cirurgians. Ara vull passar comptes. Tu has escollit la teva vida i m’has empès a la meva. Tu volies que el temps s’aturés fa un moment dins el bosc de la nostra joventut, tan fugaç. Ara l’he aturat i vull justícia, justícia a canvi de mil milions.

CLARA calla, l’ALCALDE s’aixeca pàl·lid i digne.

L’ALCALDE. — Senyora Zachanassian. Encara som a Europa, encara no som pagans. En nom de la ciutat de Güllen, refuso la vostra proposició. En nom de la humanitat. Preferim restar pobres que bruts de sang.
CLARA ZACHANASSIAN. — M’espero...


Friedrich Dürrenmatt, Barcelona: Joaquim Horta, 1962, p. 14-15.
Friedrich Dürrenmatt
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: