Facebook Twitter

El jutge i el seu botxí

Traducció d'Artur Quintana
Capítol 1

El dia tres de novembre de l’any mil nou-cents quaranta-vuit, el policia de Twann, Alphons Clenin, va trobar un Mercedes blau allà on la carretera de Lamboing (un dels pobles del Tessenberg) surt del bosc del congost de la riera de Twann. El cotxe estava aturat en un costat de la carretera. Hi havia boira: aquella tardor solia fer-ne sovint. De fet Clenin ja havia passat pel costat del cotxe quan malgrat tot va tornar endarrera. Li havia semblat, tot passant, després d’haver llançat una curta mirada a través dels vidres enterbolits del cotxe, com si el conductor estigués repenjat damunt el volant. Va creure que l’home devia estar borratxo, perquè essent ell una persona com cal, va pensar en la cosa més natural. Per això volia tractar el foraster no pas de manera oficial sinó humanament. Es va acostar al cotxe amb intenció de despertar l’embriac; el conduiria cap a Twann i a l’hotel Bären li faria passar la mona amb un cafè ben carregat i farinetes; perquè si bé estava prohibit de conduir en estat d’embriaguesa, no ho estava pas de dormir borratxo en un cotxe aturat en un costat de la carretera. Clenin va obrir la porta del vehicle i va posar la mà a l’espatlla del foraster, tot paternal. Però al mateix moment es va adonar que l’home era mort. Un tret li havia passat per les temples. Llavors Clenin va veure també que la porta dreta del cotxe estava oberta. Al cotxe no hi havia gaire sang i l’abric de color gris fosc que duia el cadàver no semblava gens embrutat. D’una de les butxaques de l’abric brillava una cartera groga. Clenin la’n va treure i va poder verificar sense dificultats que el mort era Ulrich Schmied, tinent de policia de la ciutat de Berna.

Clenin no sabia pas què fer. Com a policia rural mai no havia tingut un cas tan cruent. Anava amunt i avall per l’un costat de la carretera. Quan el sol ixent va travessar la boira i il·luminava el mort, ho va trobar desagradable. Va tornar al cotxe, va recollir el capell de feltre gris dels peus del cadàver i l’hi va ensorrar al cap fins que les ferides de les temples ja no podien ésser vistes. Aleshores es va trobar millor.

El policia va tornar a l’altre cantó de la carretera, cap a la part de Twann, i s’eixugà la suor del front. Llavors va prendre una decisió. Va empènyer el mort cap a l’altre seient i el va redreçar amb molt de compte. El va assegurar amb una corretja de cuiro que havia trobat al cotxe i es va posar al volant.

El motor no funcionava, però Clenin va dur el cotxe sense dificultat per la baixada cap a Twann fins davant l’hotel Bären. Hi va fer omplir el dipòsit i ningú no es va adonar que aquella figura rígida i elegant era un mort. Això era el que volia Clenin, que no desitjava escàndols, i no va dir res.

A mesura que anava pel costat del llac cap a Biel, la boira s’espesseïa i el sol havia desaparegut. Era un matí tenebrós com la fi del món. Clenin va anar a parar enmig d’una llarga columna de cotxes, un autor darrera l’altre. Per un motiu inexplicable, encara avançaven més a poc a poc que no hauria calgut amb aquella boira. «Com si fos un enterrament», va pensar Clenin sense voler. El mort seia immòbil al seu costat i només de tant en tant, quan, per exemple, hi havia algun clot a la carretera, feia que sí amb el cap com un vell savi xinès. Per això Clenin ja no gosava avançar els altres cotxes, i van arribar a Biel amb molt de retard.


Friedrich Dürrenmatt, Barcelona: Edicions 62, 1988, p. 5-7.
Friedrich Dürrenmatt
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: