Facebook Twitter

De la natura

Traducció de Joaquim Balcells
Mare dels Enèades, goig dels homes i dels déus, Venus nodridora, que sota les esteles errívoles del cel pobles d'éssers el mar portador de naus i la terra fructífera! Per tu tota mena d'animals és concebuda i veu la llum del sol en sortir de les tenebres, per tu, oh deessa, per tu, i, a la teva arribada, fugen els vents, per tu els núvols del cel, per tu la terra industriosa dóna flors suaus, per tu somriuen les aigües del mar i el cel asserenat brilla amb llum arreu escampada. Tot seguit que es manifesta l'aspecte primaveral del dia i oberta es redreça l'aura fecundant del favoni, en primer lloc, et presagien, tu i la teva vinguda, els ocells de l'aire ferits al cor per la teva força. Després les feres, ramats que boten per les pastures ufanoses i que travessen nedant els ràpids rius: així, captius de la teva gentilesa, són desitjosos de seguir-te onsevulla que vagis a dur-los. Finalment, per les mars i les muntanyes i els rius engolidors, pels estatges plens de fulles dels ocells i pels camps verdejants, enfonsant en tots els pits l'amor suau, fas que les espècies propaguin delerosament llurs nissages.
Lucreci, De la natura, Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1923, vol. I., pàg. 3.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: