Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en català > Rus > Anton Txèkhov > "La mort d'un funcionari"

"La mort d'un funcionari"

Traducció d'Anna Estopà

«L’he esquitxat! ―pensà Txerviakov―. No ho és pas, el meu cap, ni m’és res, però així i tot resulta violent. M’hi he de disculpar.»

Txerviakov va escurar-se el coll, va tirar el cos endavant i mormolà a l’orella del principal:

―Disculpeu excel·lència, us he esquitxat... ha estat un accident...

―Per l’amor de Déu, perdoneu-me. Jo no... jo no ho volia fer!

―Seieu, feu el favor! Deixeu-me escoltar.

Txerviakov va atribolar-se, somrigué d’una manera estúpida i es posà a mirar l’escenari. Ell bé prou que mirava, però ja no sentia gota d’èxtasi. Un neguit va començar a turmentar-lo. A l’entreacte va apropar-se a Brisjàlov, va fer unes passes al seu costat i, després de superar la timidesa, borbollà:

―Us he esquitxat, excel·lència... Perdoneu-me... Però es que jo... jo no ho he fet per...

―Ja n’hi ha prou! Ja no me’n recordava, però vós, tornem-hi amb la mateixa cançó! ―exclamà el principal―, i bellugà impacientment el llavi inferior.

«Sí ho ha oblidat, però ben bé que li veig els ulls plens d’odi ―va pensar Txerviakov mirant-se amb malfiança el principal―.No en vol ni parlar. Li hauria de explicar que no era en absolut la meva intenció..., que és una llei de la natura, o si no encara es pensarà qu li volia escopinar. Si ara no ho pensa ho pensarà més tard!...»

A casa, Txerviakov va explicar a la dona la seva indelicadesa. Li va semblar que l’esposa s’havia pres el cas massa a la lleugera; de primer sí que s’havia espantat, però tan bon punt va saber que Brisjàlov «no li era res» es va tranquil·litzar.

―De tota manera, vés-hi disculpa’t ―li va dir―. Encara es pensarà que no et saps comportar en públic.

―Justa la fusta! Jo vinga disculpar-m’hi, però ell estava una mica estrany..., no n’ha dit ni una paraula en clar. I a més a més, no hem tingut temps de parlar...

L’endemà Txerviakov es va posar un uniforme nou de trinca, es tallà els cabells i va fer cap a casa de Brisjàlov per donar-li explicacions... En entrar a la sala de recepció, hi va veure un munt de sol·licitants, enmig dels quals hi havia el propi principal, que ja havia començat a recollir les peticions.

Després d’interrogar uns quants sol·licitants, el principal alçà els ulls vers Txerviakov.

 

Anton Txèkhov, A: Contes. Barcelona: Quaderns Crema, 1995.
Anton Txèkhov
Fragments
El monjo negre
Francesc Payarols | Xènia Dyakonova
La gavina
Nina Avrova i Joan Casas | Joan Oliver
Les tres germanes
Narcís Comadira | Joan Oliver
L’oncle Vània
Nina Avrova i Joan Casas
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: