Facebook Twitter

Ifigènia a Tàurida

Traducció de Joan Maragall

ACTE PRIMER
ESCENA PRIMERA

IFIGÈNIA
A la vostra ombra, movedices copes
d’aquest sant bosc tant vell i ple de fulles,
lo mateix que en el temple de la deessa,
hi entro més frisosa avui encara
que l dia en que hi vaig dâ aquells primers passos:
la meva ànima no acaba d’avenir-s’hi.
Ja fa molts anys que m serva aquí reclosa
un alt voler, an el que jo m rendeixo,
prò com el primer jorn só forastera.
Que m separa la mar dels que jo estimo,
i passo hores i hores a la platja
vers la terra dels grecs anhelant sempre,
i contra ls meus sospirs no més revénen
sordament les onades bramadores.
Ai! malhaurat aquell que lluny dels propis
està sol: tot plaer se li amarganta,
i els pensaments tot-hora se l’enduuen
vers la casa pairal, allí on va veure
el sol aclarì l cel el primer dia,
i aont el jocs lleugers de l’infantesa
l’anaven enllaçant amb uns i altres...
Jo no m queixo dels déus, però és ben trista
tant mateix la sort nostra, pobres dònes!
És poderós a casa i a la guerra
l’home, i s sap valer siga allà on siga:
tot possehî és per ell, tota victoria,
i sempre té amanida una mort noble.
Les ditxes de la dòna són mesquines.
Ja és consol i és dever ensems per ella
l’estar subjecta al dur marit; i ai! pobra
si mala sort la porta a terra estranya!
Així, jo, que ara am ferms i sagrats llaços
só aquí pel noble Thoas retinguda,
quina vergonya m dono, oh tu, deessa,
d’haver de confessar que sols per força
vaig servint ton altar... Tu, que m salvares!
Ma vida havia d’esse-t consagrada
per servì-t lliurement, i encara espero
en tu, Diana, que al mirar la filla
del rei més gran que hi ha damunt la terra
de mort amenaçada, la prengueres
en tos divins i piadosos braços.
Filla de Zeus, si an aquell home insigne
al qui, afligit, la filla demanaves;
si al gran Agamemnon que als déus s’assembla
i que en l’altar te va donar la filla,
dels murs vençuts de Troia a casa seva
has tornat gloriós, tornant-lo als braços
de l’esposa, dels fills, de quant estima,
torna-m’hi també a mi: ja que m salvares
de la mort, salva-m, doncs, d’aquesta vida,
que ara és per mi com una mort segona.

 

GOETHE, J. W. Ifigènia a Tàurida. Traducció de Joan Maragall. Barcelona: L’Avenç, 1898, p. 21-23.

Johann Wolfgang von Goethe, GOETHE, J. W. Ifigènia a Tàurida. Traducció de Joan Maragall. Barcelona: L’Avenç, 1898, p. 21-23.
Fragments
Amor nova, vida nova
Miquel Desclot
Dedicatòria
Joan Maragall
El capvespre ja declina
Miquel Desclot
El rei dels verns
Miquel Desclot
Elegia de Marienbad
Feliu Formosa
Faust
Josep Lleonart | Jaume Ortolà
Ifigènia a Tàurida
Joan Maragall
La copa del rei de Thule
Joan Maragall
La roseta de bardissa
Joan Maragall
Ressenyes
Faust, una tragèdia
per Guillem Calaforra
Goethe als Països Catalans
per Miquel Desclot
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: