Facebook Twitter

Elegia de Marienbad

Traducció de Feliu Formosa

                                   I mentre en el seu mal, l’home emmudeix,
                                   a mi un déu em donà de dir allò que pateixo.

¿Què cal que esperi de tornar-la a veure,
de la flor, closa encara, d’aquest dia?
El paradís, l’infern per a tu s’obren;
quina indecisió l’ànima regira!
Prou dubtes! Ella va vers el portal
del cel i t’alça amunt fins als seus braços.

I així en el paradís fores rebut,
com si el bell i etern viure mereixessis;
no et restà cap desig, anhel ni espera,
era la fita de l’esforç més íntim,
i en contemplar aquesta bellesa única,
cessà la font de llàgrimes nostàlgiques.

Com agitava el jorn les ales ràpides,
semblava empènyer els minuts davant seu!
El bes nocturn, segell d’acord fidel:
ho restarà també del sol vinent.
Les hores eren, en llur dolç transcurs,
com germanes, pro cap no igual a l’altra.

El bes, l’últim, atroçment dolç, fendint
un magnífic teixit d’amors que es trenen.
Cuita, s’atura el peu, defuig la llinda,
com si un àngel flamíger l’expulsés;
l’ull fita malcontent el fosc camí,
mira enrere, la porta ja és tancada.

I ara és tancat dins ell mateix, com si
mai aquest cor no hagués estat obert,
ni hagués sentit les hores benaurades
lluir prop seu, en pugna amb cada estel;
tedi, recança, greuge, melangia
li fan de llast en feixuga atmosfera.

No queda potser el món? ¿No són els cingles
coronats ja mai més d’ombres sagrades?
La collita, no grana? Un camp de gespa
no s’estén fins al riu entre garrigues?
¿I no es corba l’espai damunt el món,
ric ara en formes, ara sense formes?

Que lleu i gràcil, d’un clar i dolç teixit,
plana, seràfica, del cor de núvols
greus, com si els fos igual, dins l’èter blau,
una figura esvelta d’un clar efluvi.
La veieres regnar en joiosa dansa,
predilecta entre formes predilectes.

Però a estones tan sols pots resignar-te
a aferrar un ésser eteri en comptes d’ella;
torna al teu cor! T’hi trobaràs millor,
ella s’hi mou en imatges mudables:
una es transforma en moltes, més enllà
mil vegades, i és cada cop millor.

Com s’estava a les portes per a rebre’m
i m’omplia gradualment de joia;
després del bes darrer corria encara
a estampar el bes final en els meus llavis:
així la clara imatge d’ella resta
inscrita al cor fidel amb trets de foc.

El cor ferm, com muralla emmerletada,
que es guarda per a ella i que la guarda,
frueix per ella la seva durada,
només sap d’ell quan ella es manifesta,
se sent més lliure en tan tendres barreres
i bat només per agrair-li-ho tot.

Si l’aptitud d’estimar, la fretura
d’amor recíproc eren extingits,
hom troba al punt l’esperança d’alegres
projectes, determinis i actes vius!
Si mai l’amor il·luminà els amants,
en mi ho ha obrat amb el més gran afecte.

I fou per ella! Si un temor omplia
ànima i cos, com un pes importú,
voltat l’esguard d’imatges esglaioses
dins l’erm espai del buit feixuc del cor;
del llindar conegut ara llostreja
l’esperança que brilla al sol benigne.

La pau de Déu, que aquí baix més feliços
us fa que la raó –així ho hem llegit–,
la comparo amb la pau que l’amor dóna
quan és present l’ésser més estimat;
reposa el cor, res no pot pertorbar
el sentit més profund: pertànyer a ella.

Dins el candor del pit oneja una ànsia
de lliurar-nos de grat, per regraciar-lo,
a un ésser pur, més alt, inconegut,
i així esbrinar l’etern innominat;
en diem: ser devot! Feliç alçària
de la qual participo davant d’ella.

Davant sos ulls, com del regnat del sol,
davant son hàlit, com d’oreigs vernals,
es fon, després de tant de temps glaçat
dins hivernals cavernes, l’amor propi;
cap egoisme, cap capritx no dura,
fugen porucs a la seva arribada.

És com si ella digués: ─Hora per hora,
amablement se’ns ofereix la vida.
L’ahir em deixà migrats coneixements,
el demà ─és prohibit saber-ne res;
i si mai m’espantà el capvespre, el sol
en pondre’s veia encara el que em plaïa.

Fes, doncs, com jo, i amb alegre avinença,
fita el moment! No ajornis res i vés-li
a l’encontre lleuger, vivaç i afable,
per actuar o per al goig de qui estimes.
Que tot sigui on ets tu, sempre infantil,
i ho seràs tot, seràs indominable─.

Bé pots parlar, vaig pensar: per company
et donà un déu el favor de l’instant,
i tothom a la teva amable vora
se sent llavors elegit del destí;
temo el senyal d’allunyar-me de tu...
Què en faré de tan alta saviesa?

Ara sóc lluny! Aquest minut que visc,
de què em serveix? No sabria pas dir-ho;
si tants béns m’ofereix per consolar-me,
només em pesa i cal que me’n desfaci.
Es mou d’aquí d’allà un desig indòmit,
no queda lloc sinó per a les llàgrimes.

Continueu vessant! Fluïu sens treva;
mai no podreu apagar el foc de dintre!
Calma i furor s’agiten dins el pit,
on cruelment mort i vida combaten.
Prou que hi ha herbes contra els danys del cos;
sols a l’ànima manquen voler i força,

manquen designis: com s’estarà d’ella?
En repeteix mil vegades la imatge,
que ara vacil·la, ara és arrabassada,
ara és confusa i ara resplendent;
¿de quin mínim consol li pot servir
aquest flux i reflux, l’anar i venir?

 

Deixeu-me aquí, fidels companys de ruta,
sol prop la roca, en aiguamolls i molses;
no us atureu! El món se us ha desclòs,
la terra extensa, el cel august i gran;
observeu, indagueu, sumeu detalls,
que la natura els secrets balbucegi.

Se m’ha perdut el Tot, i m’he perdut,
jo que abans era favorit dels déus;
em van provar, van lliurar-me a Pandora,
si rica en béns, més rica de perills;
em van llançar contra la boca pròdiga,
me’n separen i em llancen a l’abisme.

Johann Wolfgang von Goethe, GOETHE, J. W. Poesies. A cura de Miquel Desclot. Barcelona: Proa, 2000, p. 292-299.
Fragments
Amor nova, vida nova
Miquel Desclot
Dedicatòria
Joan Maragall
El capvespre ja declina
Miquel Desclot
El rei dels verns
Miquel Desclot
Elegia de Marienbad
Feliu Formosa
Faust
Josep Lleonart | Jaume Ortolà
Ifigènia a Tàurida
Joan Maragall
La copa del rei de Thule
Joan Maragall
La roseta de bardissa
Joan Maragall
Ressenyes
Faust, una tragèdia
per Guillem Calaforra
Goethe als Països Catalans
per Miquel Desclot
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Literatura universal en català
Podeu consultar més pàgines sobre la literatura universal en català a:
Amb el suport de: