Facebook Twitter

Mort accidental d'un anarquista

Traducció de Guillem-Jordi Graells

PRIMERA PART

ESCENA SEGONA

BOIG: I va declarar a la premsa i a la televisió que l'anarquista, abans del gest tràgic i fatal, se sentia perdut, exactament va dir que “atrapat”, oi?

COMISSARI: Exactament, atrapat.

BOIG: I què més va declarar?

COMISSARI: Que la seva coartada, segons la qual havia passat la tarda de l'atemptat jugant a cartes, s'havia enfonsat.

BOIG: I que, per tant, l'anarquista era sospitós d'haver posat les bombes del Banc a més de les de l'estació. I per acabar, va afegir que el gest suïcida de l'anarquista era una evident admissió del delicte.

COMISSARI: Sí, vaig dir això.

BOIG: I vostè, inspector, va proclamar que aquell home era un delinqüent, un indesitjable. Però unes setmanes després el comissari va dir que “naturalment”, repeteixo, “naturalment, no hi havia indicis concrets sobre el ferroviari”. Correcte? Per tant, era innocent. I per acabar, l'inspector va fer aquest comentari: “L'anarquista era un bon xicot.”

COMISSARI: Sí, ho admeto, ens vam equivocar...

BOIG: Si us plau, tots ens podem equivocar! Però vostès n'han fet un gra massa: primer detenen arbitràriament un ciutadà lliure, després abusen de la seva autoritat retenint-lo més enllà del termini legal, el traumatitzen dient-li que tenen les proves de que és el dinamitador de l'estació, li creen la psicosi de que perdrà el lloc de treball, manifesten que la seva coartada del joc de cartes és insostenible i, finalment, el cop de gràcia: que el seu amic i company de Roma ha confessat que és el culpable de la massacre, vaja que és un assassí fastigós. Tant és així, que ell comenta: “Això és la fi de l'anarquia” i es llença per la finestra. Que són bojos? En aquestes condicions, com podem meravellar-nos de que un home atabalat d'aquesta manera sigui víctima d'un raptus? Els seré franc: vostès dos són culpables, totalment responsables de la mort de l'anarquista, els puc acusar ara mateix d'instigació al suïcidi!

COMISSARI: Però vostè mateix, senyor jutge, ha admès que el nostre ofici és interrogar els sospitosos i fer-los parlar, encara que calgui recórrer a estratagemes, mentides i una mica de violència psíquica...

BOIG: Com, una mica? Estem davant d'una contínua violència psíquica! Per començar, les tenien o no aquestes proves absolutes de que el ferroviari havia mentit sobre la seva coartada? Contestin!

COMISSARI: No, no les teníem, però...

BOIG: Els peròs no m'interessen! Existeixen o no uns jubilats que abonen la seva coartada?

INSPECTOR: Sí, existeixen.

BOIG: Per tant, també van mentir a la premsa i a la televisió quan deien que la coartada s'havia enfonsat. Les trampes, els enganys, les mentides, no són només per fer parlar els detinguts, sinó també per enganyar, per sorprendre la bona fe del poble crèdul i beneit!


 
Dario Fo, Mort accidental d'un anarquista. Traducció de Guillem-Jordi Graells. Barcelona: Picazo, 1981.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: