Facebook Twitter

Llengua meva fidel

Traducció de Xavier Farré

Llengua meva fidel,
et vaig servir.
Cada nit col·locava davant teu pots amb colors,
perquè tinguessis un bedoll i saltamartins i un pardal
guardats en la meva memòria.

Ho vaig fer molts anys.
Eres la meva pàtria perquè me'n mancava cap altra.
Pensava que series també intermediària
entre mi i les bones persones,
tot i que en fossin vint, deu
o encara no haguessin nascut.

Ara reconec el dubte.
Hi ha moments que sembla que he malmès la vida.
Perquè ets la llengua dels ultratjats,
llengua dels insensats i dels odiosos
a si mateixos potser més que a d'altres països,
llengua dels confidents,
llengua dels desequilibrats,
malalts de la pròpia innocència.

Però sense tu qui sóc.
Tan sols un estudiós en un país llunyà,
a success, sense temor ni humiliacions.
De debò, qui sóc sense tu.
Un filòsof, com qualsevol.

Ho entenc, això ha de ser la meva educació:
privat de la glòria individual,
al pecador de la peça de moralitat
la Gran Glòria li estén una catifa vermella
i al mateix temps una llanterna màgica
projecta a la tela imatges del martiri humà i diví.

Llengua meva fidel,
potser sóc jo qui t'ha de salvar.
Així doncs, seguiré col·locant davant teu pots amb colors
clars i purs si això és possible,
Perquè en la dissort és necessari algun ordre o bellesa.

Berkeley, 1968

Czeslaw Milosz, Travessant fronteres (Antologìa poètica 1945-2000), trad. de Xavier Farré, Barcelona, Ed. Proa, 2006.
Czeslaw Milosz
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: