Facebook Twitter
Portada > Literatura universal en català > John Millington Synge

John Millington Synge

Visat núm. 8
(octubre 2009)
per Maria Bosom
John Millington Synge va ser un dels autors més rellevants de la Renaixença irlandesa. Entre els seus escrits, s’hi troben alguns articles i assaigs sobre literatura celta medieval i sobre el moviment intel·lectual irlandès, però el més destacat de la seva producció literària són les obres de teatre. Amb la seva tasca de dramaturg va contribuir de manera decisiva no només a crear una situació nova per al teatre irlandès, sinó també a assolir el reconeixement de la llengua i la cultura d’Irlanda. Convençut que en la seva època el gaèlic era ja una llengua condemnada a mort, Synge va escriure tota la seva obra en anglès; tanmateix, va rebutjar l’anglès estàndard i va utilitzar sempre l’anglo-irlandès, el dialecte col·loquial d’Irlanda, que va convertir en la seva llengua literària.

Synge va néixer a Rathfarnham, a prop de Dublín, l’any 1871. Descendent dels colons anglesos protestants que havien conquerit Irlanda en el passat i l’espoliaven, es decideix, encara adolescent, per la causa irlandesa, com molts altres representants de la Renaixença irlandesa (Yeats, Douglas Hyde, Lady Gregory...). Acostumat des de la infantesa a la vida al camp, s’entusiasma ben aviat pel paisatge irlandès i les formes de vida tradicionals de l’illa. Així mateix, coneix la difícil situació dels camperols irlandesos, que treballen les terres amb fràgils contractes de parceria, sotmesos a l’arbitri d’un amo anglès que no està gaire per contemplacions. Va estudiar al Trinity College de Dublín i a la Reial Acadèmia Irlandesa de Música. Més tard va ingressar a la Sorbone per estudiar llengües i literatura. Va ser a París on va conèixer W. B. Yeats, qui li va recomanar que visités les illes Àran. I Synge li va fer cas. Fruit dels seus viatges a aquestes illes, que encara mantenien les formes de vida tradicionals d’Irlanda i el gaèlic com a llengua pròpia, serà el llibre Les illes Àran, un veritable cant a la cultura i la llengua irlandeses.

L’any 1903 Synge va abandonar París per tornar a Irlanda, on va estrenar les seves primeres peces dramàtiques a l’Abbey Theatre de Dublín: In the Shadow of the Glen i Riders to the Sea, inspirades en històries que havia recollit durant la seva estada a les illes Àran. Després d’això va passar a ser un dels directors de la companyia de l’Abbey Theatre, juntament amb Yeats i Lady Gregory. Les seves obres, escrites en anglo-irlandès, el dialecte col·loquial d’Irlanda, eren un retrat viu i mordaç de la vida dels pagesos irlandesos. Sens dubte, la seva obra mestra és The Playboy of the Western World, que va despertar una gran polèmica en la conservadora societat irlandesa a causa del seu humor mordaç i del seu atreviment. Les altres obres que va escriure són The Well of the Saints, The Tinker’s Wedding i Deirdre of the Sorrows.

La primera traducció que es va fer de Synge al català la devem a Anna Murià, que l’any 1955 va traduir Genets cap a la mar (Riders to the Sea) per a l’Agrupació Catalana d’Art Dramàtic. La companyia, que es trobava a l’exili, estrenà l’obra el mateix any a l’Orfeó Català de Mèxic. Rafael Tasis va traduir El joglar del món occidental (The Playboy of the Western World). Seguint amb les peces dramàtiques, l’any 1990 Jaume Melendres va traduir Les bodes del llauter (The Tinker’s Wedding), que es va representar al Jove Teatre Regina. A banda de les traduccions de les obres teatrals, cal destacar la traducció que Artur Quintana va fer el 1984 de Les illes Àran.

John Millington Synge
Fragments
Genets cap a la mar
Anna Murià i Jaume Melendres
Les bodes del llauner
d’Anna Murià i Jaume Melendres
Les illes Àran
Artur Quintana
Bibliografia
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: