Facebook Twitter

Kostas Takhtsís

Visat núm. 4
(octubre 2007)
per Montserrat Franquesa i Joaquim Gestí
Kostas Takhtsís (1927-1988) forma part de l’anomenada generació dels seixanta, al costat d’autors tan importants com ara Antonis Samarakis, Thanassis Valtinós o Vassilis Vassilikós. Autor de llibres de contes, de novel·les, de poesia, traductor al grec de poetes estrangers i adaptador dels gran autors teatrals de la Grècia antiga, està considerat al seu país com l’escriptor que més ha contribuït al desenvolupament i a la majoria d’edat de la prosa hel·lènica actual.

Va néixer a Salònica el 1927, però es traslladà a Atenes a l’edat de vuit anys. Estudià dret durant dos anys a la Universitat d’Atenes, deixà els estudis i sol·licità l’ingrés a l’Escola Mercant, si bé no es pogué presentar als exàmens a causa d’una malaltia. L’any 1947 ingressà a l’exèrcit i més tard treballà com a secretari del supervisor americà de la central hidroelèctrica de Louros. L’any 1951 publicà Poemes, el primer recull de poesia, i fins al 1956 en publicà quatre més. Durant el mateix període entrà en contacte amb els poetes consagrats del moment, Elitis, Gatsos i Embirikos, que es convertiren en els seus pares literaris. El 1954 se n’anà a Anglaterra, on va romandre un any aprenent la llengua que més tard li havia de servir per guanyar-se la vida. Després d’un breu retorn a Atenes, en què treballà com a professor d’anglès, de 1956 fins a 1964 viatjà pel món fent tota mena de feines: mariner, ajudant de direcció cinematogràfica a Alemanya, manager musical del pianista Toni Georgiou a l’Àfrica i treballador del ferrocarril a Austràlia, entre altres. El 1960 inicià una volta per tot Europa en vespa i començà a escriure la novel·la que li donà fama internacional Terceres núpcies.

Literàriament, la generació dels seixanta es caracteritza per la recreació realista d’una etapa difícil en la història de Grècia; complexa tant per motius socials —emigració a l’estranger, migracions internes des del camp a les grans ciutats—, com polítics —ferides no cicatritzades de la Guerra Civil, inestabilitat política i dictadura dels coronels. En el cas de Takhtsis, els seus llibres reflecteixen fonamentalment el món de la infantesa i adolescència; un món de misèries, Guerra Civil i brutalitats, sovint a través de una mirada juvenil, innocent i distant.

Durant la dictadura dels coronels fou detingut per la policia i escarnit per les seves tendències homosexuals, que no amagava. Els últims anys de la vida abandonà pràcticament l’escriptura i portà una vida tèrbola, que acabà el 1988, a l’edat de seixanta-un anys, amb el brutal assassinat, al pis d’Atenes, en circumstàncies poc clares.

Amb el suport de: