Inici > Literatura universal en català

Literatura universal en català

Catalunya té una cultura oberta que s’ha deixat influir i configurar pels autors literaris i pensadors d’arreu. La traducció ha sabut afrontar el repte d’adaptar sonets d’altres llengües a la sonoritat del català o de trobar —i fins i tot d’inventar, quan ha estat necessari— la paraula justa per a un concepte desconegut per al públic català. Països llunyans en el temps i en l’espai han entrat a casa nostra per la porta de la traducció.

Però la literatura catalana és una literatura «menor», com diria Kafka. Ha viscut a l’ombra de tradicions més grans. Els lectors cultes llegien les obres universals en les llengües originals, però tots els altres podien fer servir nombroses versions de la llengua veïna, l’espanyol, per conèixer aquest llegat. Els traductors han lluitat i encara lluiten per donar sentit a la traducció al català, tot i que les seves versions no semblen imprescindibles.

Hi ha una diferència enorme entre la influència que hagi pogut exercir un autor universal si ha estat llegit en una llengua pont o si ha arribat a tenir una versió pròpia. Només en aquest darrer cas, les solucions formals i els continguts nous han pogut penetrar dins la llengua, arrelar-hi, transfigurar-la. No obstant les condicions adverses, la tradició d’importar les grans obres universals ha perdurat des de la primera traducció del Decameró, feta al segle XII pels monjos de Sant Cugat, fins als nostres dies.

A part del cànon universal, les traduccions també han obert la finestra a una munió d’universos literaris que s’amaguen rere la cortina de llengües poc difoses. Les llengües que anomenem «petites» ho són no solament perquè tenen pocs parlants natius, sinó també perquè les estudien i les aprenen poques persones a l’estranger, de manera que l’àmbit de la seva influència directa resta limitat. En aquest context, la traducció esdevé una eina fonamental de difusió i de coneixement mutus.

Al món sencer, i encara més a Europa, hi conviuen cultures diverses i moltes resulten impenetrables sense un mitjancer. La traducció ha ajudat a construir una imatge més rica i més complexa de l’entorn en què vivim.

Llegiu més

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Marc Monzó. Europe Map (fermall), 2006.
Cercador d’autors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: