Poema de la fi (fragment)

Marina Tsvetàieva

13

Com el ganivet s’esmola
En pedra i el serradís
S’escombra... així la pell molla
De sobte, sota els dits.

Oh bessons: coratge
D’home i sequedat.
On sou? Que tinc llàgrimes—
No pluja—a la mà!

Aigua al caire de fortuna.
--Què més em podrà temptar,
Si vessen sense mesura
Els teus ulls de diamant?

Fi de la fi. Fina
Per a mi l’estrall!
Carícies—carícies—
Dits, galtes avall...

Aquest és el nostre orgull
De poloneses—Marina...
Quan, a les mans, els teus ulls
D’àguila em plouen sens mida.

Plores? Estimat!
El meu tot: perdó!
Engrunes de sal
Al palmell més dolç!

Llàgrimes d’home, brutals:
Cop de destral al cap! Plora!
Amb una altra reprendràs
La vergonya que ara amolles.

Som pei-xos que lliga
Un sol mar –Gest àvid:
...Petxina sense vida
Llavi contra llavi.

* *

Tot llàgrimes.
Al gust—
Armoll.
--I demà,
Quan em llevi
Jo?


AKHMÀTOVA, Anna; TSVETÀIEVA, Marina: Versions d’Akhmàtova i Tsvetàieva. Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustovà. Barcelona: Proa, 2004, pàgines 86-87.


Maria-Mercè Marçal
Fragments
El tret de gràcia - Marguerite Yourcenar
L'oneiropompe - Leonor Fini
Poema de la fi (rus) - Marina Tsvetàieva
Qualsevol ho entendria (rus) - Anna Akhmàtova
Rèquiem (rus) - Anna Akhmàtova
Bibliografia
With the support of: