Helena Valentí

Entre els autors que traduí al català o al castellà destaquen: Horaci, William Blake, Patricia Highsmith, Katherine Mansfield, Robert Graves, Marilyn French, Nicholas Guild, Najib Mahfuz, Harold Robbins, Bernice Rubens, Roger T. Taylor i Graham Greene. És però amb les traduccions de l'anglès al català de Al far i Una cambra pròpia de Virginia Woolf, i de El quadern daurat de Doris Lessing al castellà, que esdevingué una traductora de gran reconeixement en el camp de la traducció.

Es coneguda la forta admiració i influència que sentí Valentí per aquestes dues autores angleses en l'aspecte professional, especialment pel que fa a Doris Lessing, autora amb qui pogué entrevistar-se després de traduir-ne El quadern Daurat .

L'autora va néixer a Barcelona l'any 1940 en un ambient burgés i catalanista envoltada d'intel·lectuals i escriptors amics del seu pare, Eduard Valentí (professor, traductor i especialista en modernisme literari català) com ara Gabriel Ferrater i Rosa Leveroni. Estudià la carrera de Filosofia i lletres a Barcelona que abandona a l'any 1962, moment en que decideix exiliar-se a Anglaterra a cursar un lectorat d'espanyol. Aquest refugi o exili voluntari posa en contacte a Valentí amb una societat i una Anglaterra de joves rebels, activitat política i emancipació familiar pròpies dels seixanta. Allà, l'efervescència i eufòria social de Londres condueix a l'autora a una vida més independent i és el moment en que comença a traduir els seus primers escrits entre els quals s'inclou la traducció de l'obra d'Horaci: Epístola a los pisones (1961). Valentí resideix bora deu anys a Anglaterra traduint poesia, art, novel·la i història, entre d'altres, fins que retorna del seu exili a Catalunya cap al 1974. La traducció continua sent el seu mitjà de vida i resideix la major part del temps entre Barcelona i Cadaqués.

A banda de traduir, Valentí escriu quatre novel·les curtes abans de la seva mort: L'amor adult (1977), La solitud d'Anna (1981) La dona errant (1986 ) i D'esquena al mar (1991), encara que reconeix que L'amor adult és més un recull de contes que no pas una novel·la . Les seves obres han estat qualificades d'estil literari imprecís, incatalogable, encara que proper al “realisme brut” nord-americà amb qui també es sent influenciada la pròpia autora, segons explica. Valentí, conscient de la seva influencia literària de grans escriptores feministes a qui traduí al català o al castellà, com Doris Lessing, escull distanciar-se i no deixar rastre d'aquesta influència per experimentar un estil personal on la quotidianitat com a tema central, i la falta d'estructura i antiliteralisme defineix la seva narrativa. Valentí no només escriu narrativa curta i desestructurada, sinó que una narració a contra corrent i transgressora del que es coneix com la vella escola de la narrativa catalana del segle XX.

Els quatre conceptes recurrents a l'obra de Valentí són l'estimació de la dona per l'home en un món masculí, la contraposició de la dona tradicional i familiar vers la dona independent, la vida quotidiana amb el seu respectiu assossegament i realisme, i el mar, freqüent escenari a la seva novel·la amb un clar simbolisme vers els seus personatges. Valentí escriu a més a més sobre les relacions i sentiments de dones amb altres dones. Tot i que se l'ha volgué encaixonar en el què es coneix com literatura feminista, ella rebutjà aquest parentiu, definint la seva obra com una activitat o exercici necessaris per definir la seva pròpia veu que no va pretendre mai seguir cap estil o corrent literari.

Valentí morí l'any 1990 de càncer havent traduït l'any anterior l'obra Viatges indiscrets , de Lisa St. Aubin, la seva última traducció al català . Segons el cercle d'amics més proper a l'autora i familiars, encara avui s'entreveu entre les línies de les seves traduccions a Helena Valentí, dona transgressora, errant – com titula una de les seves novel·les – i carismàtica; una traductora que contribuí a la difusió de la literatura internacional i traslladà les obres literàries d'Europa als lectors catalans.