Facebook Twitter

Grand Hotel d'Estrangers

Claude Beausoleil

Parlaven dels teus llibres

dels llibres dels teus amics

amb llengua esmolada com si

pengés dels seus cranis encanudits

parlaven de la vostra cultura

te’n recordes bé

parlaven davant teu

sense vacil·lar sense amor

parlaven a poc a poc de la vostra literatura

aquella on tots els teus amics

havien de deixar-hi la pell

deien que un dia caldria

fer-hi una bona neteja


Pontificaven tot grunyint

encorbatats amb l’esguard mort

les mans eixutes

com de paper

parlaven sols entre ells

t’havien anul·lat

i perdies el sentit

en aquesta mascarada


Les seves veus envellides i plenes de fel

ordien dificultats

mai no llegien

llibres de l’intercanvi

tristament ho sabies

quan et vas ficar

derrotat i humit

dins el llit de cotó fred

al Gran Hotel d’Estrangers


Després de la humiliació

les teves queixes van esvair-se

per la tapisseria desgastada

servaràs la imatge

dels seus rostres de guix

que una immensa lassitud

acanalava amb ganyotes deformes

eren allí ben drets

dins els seus vestits petrificats

Claude Beausoleil, Gran Hotel d’Estrangers, Barcelona; Vic: Jardins de Samarcanda, 2007.
Traducido por Antoni Clapés
Con el soporte de: