Facebook Twitter

Cançó

Rainer M. Rilke
Tu, a qui no ho dic, que de nit
m’estic al llit plorant,
de qui l’ésser em cansa
com un bressol;
tu, que no em dius si et desvetlles
per causa meva:
¿què, si aquesta set magnífica,
la suportàvem en nosaltres
sense apagar-la?
..........................
Mira els amants,
quan ha començat la confessió,
que aviat es menteixen.
..........................
Ets tu que em fas la solitud. A tu sola puc transformar-te.
Un instant ets tu: després ets aquell murmuri,
o aquell perfum sense rastre.
Ai, entre els meus braços les he perdudes totes;
tu sola reneixes sempre;
és perquè no t’hi he tingut que et tinc per sempre.


RILKE, Rainer M. Esbossos de versions de Rilke. Traducció de Carles Riba. Edició a cura d’Enric Sullà. Barcelona: Edicions 62, 1984, p. 55.


Traducido por Carles Riba
Con el soporte de: