Facebook Twitter
Accueil > L’espace des traducteurs > Feliu Formosa > A Charlotte von Stein

A Charlotte von Stein

Johann Wolfgang von Goethe

Per què ens donaves els esguards profunds
per veure, plens d’auguris, el futur,
per no fiar-nos, creient-nos feliços,
del nostre amor i dels goigs terrenals?
Per què ens donaves, destí, els sentiments
per esguardar-nos l’un a l’altre el cor,
per aguaitar, enmig de l’estrany desori,
la nostra autèntica relació?

Ah, tants milers d’éssers humans coneixen,
amb cec afany, a penes el seu cor,
floten en va d’un cantó a l’altre i corren
sense esperança, amb un dolor imprevist;
de nou exulten, quan als goigs efímers
una aurora despunta inesperada;
sols a nosaltres dos, pobres amants,
ens és negada la joia recíproca
d’estimar-nos sense que ens entenguem,
de veure en l’altre allò que mai no ha estat,
de fugir un cop i un altre a un goig il·lús,
de fluctuar també en perills de somni.

Feliç el qui l’ocupa un somni buit
i aquell a qui l’auguri fóra inútil.
Tot present, tot esguard ve a confirmar-nos
més, per dissort, els auguris i els somnis.
Digues, què vol el destí aparellar-nos?
Digues, com ens lligà amb una tan pura
precisió? Ah, tu fores en temps morts
la meva dona o la meva germana.

Cada tret coneixies del meu ésser,
espiaves com vibra el més pur nervi,
amb un cop d’ull podies llegir en mi,
en qui resulta tan dificultós
penetrar amb ull mortal. Posaves gotes
de temperança en la sang abrivada,
redreçaves els curs extraviat
i en els teus braços d’àngel reposava
de nou el pit desfet; el mantenies
fermat amb màgica facilitat
i amb jocs l’entretenies més d’un dia.
Quina ventura igualava les hores
de plaer en què als teus peus jeia agraït,
si el cor vera el tou cor sentia inflar-se
i al teu esguard se sentia perfecte,
tots els sentits se li il·luminaven
i li calmaven la sang que bullia!

I ara plana un record de tot plegat
encara entorn del cor ple d’incertesa,
la vella veritat la sent a dintre
per sempre igual, i el nou estat es torna
dolorós per a ell. I ens fa l’efecte
que tenim ànima només a mitges,
fosc és al voltant nostre el més clar dia.
I per sort, el destí, que ens martiritza,
no serà, amb tot, capaç de transformar-nos!

Traduit par Feliu Formosa
Feliu Formosa
Comentaris sobre traduccions
Fragments
La solució - Bertold Brecht
Maria Estuard - Friedrich Schiller
An Charlotte von Stein - Johann Wolfgang von Goethe
Ballade - François Villon
De profundis - Georg Trakl
Der Radwechsel - Bertolt Brecht
Der zerbrochene Krug - Heinrich von Kleist
Es ist alles eitel - Andreas Gryphius
Pentesilea - Heinrich von Kleist
Romulus der Grosse - Friedrich Dürrenmatt
Bibliografia
Recherche de traducteurs
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Avec le soutien de: