Inicio > El espacio de los traductores

El espacio de los traductores

Las informaciones que encontrará en las páginas siguientes representan la primera iniciativa en Cataluña de poner en relieve la tarea de los traductores literarios. Las presentaciones individuales de los traductores contienen datos biográficos básicos y la bibliografía completa de todas las traducciones realizadas, y son ilustradas también con fragmentos de textos literarios. Con el tiempo, confiamos en que este lugar se convertirá en un catálogo útil y fiable de los traductores que utilizan el catalán, sea como lengua de llegada o bien como lengua de partida.

Ninguna cultura cuestiona la importancia de la promoción exterior de las obras literarias. Es evidente que son las grandes embajadoras de una cultura determinada. Nadie duda tampoco de la importancia del camino inverso. Las traducciones del legado de la literatura universal representan una aportación valiosa para enriquecer la cultura y la lengua de un país.

Sin duda, los traductores muy a menudo tienen la sensación que el trabajo que llevan a cabo es un simple paso en la edición de un libro. Se sienten anónimas, porque nadie les conoce ni reconoce, aunque firmen la traducción. Pero, no obstante la presión del mercado, que se niega a reconocer la importancia de su tarea, muchos traductores literarios han dejado una huella visible y duradera en el paisaje literario de Cataluña.

Ningún libro puede atravesar las fronteras sin la dedicación paciente y entendida de un traductor. Es más, los traductores muy a menudo no son simplemente los encargados de trasladar con fidelidad el contenido de una lengua a otra, sino que han ejercido de verdaderos mediadores. Han elegido las obras más representativas, han encontrado los canales para darlas a conocer y han sido unos comentaristas lúcidos de culturas desconocidas. Aquí queremos dejar constancia de su esfuerzo.

Leer más

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Marc Monzó. Hoops (braçalet), 2006.
Buscador de traductores
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Con el soporte de: