Facebook Twitter
Cover > Translators Site > Aurora Ballester > La Bíblia de l'Arbre del Verí

La Bíblia de l'Arbre del Verí

Visat núm. 31
(abril 2021)
Barbara Kingsolver
Adah

Tant depèn d’un carretó vermell, perlat d’aigua de pluja, dret al costat de les gallines blanques. Això és tot un poema que va escriure un metge anomenat William C. Williams. Blanques gallines al costat dret, pluja d’aigua, perlat vermell carretó d’un. Tant, depèn?

M’agrada especialment el nom de William C. Williams. Va escriure el poema mentre esperava que es morís una criatura. M’agradaria ser metge poeta, em sembla, si sobrevisc i arribo a l’edat adulta. Mai no m’havia imaginat com una dona, tant per tant, i ara mateix encara em sembla més un dispendi d’imaginació. Però si arribés a ser metge poeta, em passaria el dia amb persones que no em podrien avançar corrent, i després me n’aniria a casa i escriuria el que volgués sobre les seves entranyes.

Ara estem tots esperant què passarà a continuació. Esperar que es mori una criatura no és una ocasió per escriure’n un poema, aquí a Kilanga: no cal esperar gaire temps. Cada dia, gairebé, hi ha un nou funeral. En Pascal ja no ve a jugar perquè el seu germà més gran es va morir i ara el necessiten a casa. La Mama Mwanza, que no té ni una cama on sostenir-se, ha perdut les seves dues petites. Abans ens sorprenia que tothom tingués tantes criatures aquí: sis o vuit o nou. Però ara, tot en un plegat, sembla que ningú en té prou. Emboliquen els cossets amb gruixos de roba, com si fossin un gran formatge de cabra, i els deixen davant de casa, sota l’arc funerari fet amb palmes teixides i el perfum dolç i planyívol de les flors de frangipani. Totes les mares arriben arrossegant-se de genolls per terra. Gemeguen i udolen una cançó llarga i aguda amb el paladar tremolós i tou, com bebès morts de gana. Les llàgrimes els cauen i estiren les mans cap a la criatura morta, però mai no l’arriben a tocar. Quan acaben d’intentar-ho, els homes s’emporten el cos en una hamaca penjada d’uns bastons. Les dones segueixen, gemegant i estirant les mans, encara. Passen camí avall, més enllà de casa nostra, bosc endins. El Pare Nostre ens té prohibit que mirem. No sembla que l’importin tant els cossos com les ànimes sense salvar. En el sant recompte d’Allà Dalt, cadascuna val un punt en contra seu.

Kingsolver, Barbara. La Bíblia de l'Arbre del Verí, Barcelona: Edicions Proa, 2000, p. 184-185.
Translated by Aurora Ballester
With the support of: