Facebook Twitter
Cover > Translators Site > Japonès > Felícia Fuster > El tren fúnebre

El tren fúnebre

Yoshirô Ishihara

De quina estació vas sortir,
ja ningú se’n recorda,
però el tren continua corrent
pel misteriós país on per la dreta és ple dia
i per l’esquerra el bell mig de la nit.
A cada estació on el tren arriba, sempre
el fanal vermell dóna un cop d’ull furtiu per la finestra:
tiren a l’interior, vives,
unes tosses ben negres
amb cames artificials tacades i velles sabates,
aquesta mena de fòtils vius
continuen tots vius
també quan el tren ja corre.
Tot i això, dins del tren de vapor
pesa pertot arreu una olor de cadàver.
És cert, sóc allà, jo també.
Tothom hi esdevé mig fantasma;
repenjant-se el uns en els altres,
els cossos refregant-se,
continuen endrapant i bevent una mica,
però la natgera d’alguns es torna transparent
i comença a esvair-se.
És cert, sóc allà, jo també.
Recolzats a la finestra amb un aire sorrut
ara jo, ara el meu fantasma,
de tant en tant, qui de nosaltres
comença a rosegar una poma podrida.
Així, el jo, o el seu fantasma,
separant-se, confonent-se,
esperen que el tren arribi
al futur insuportablement llunyà.
Què hi ha doncs a la locomotora?
Cada vegada que el tren travessa
un pont de ferro enorme i negre
se sent el cruixit de la carcassa.
De sobte molts fantasmes
aturen aquella mà
que per menjar es portaven a la boca.
Intenten fer memòria:
a quina estació pujaren.

FUSTER, Felícia (ed.). Poesia japonesa contemporània. Trad. de Felícia Fuster i Naoyuki Sawada. Barcelona: Proa, 1988.
Translated by Felícia Fuster
With the support of: