Facebook Twitter
Home > Übersetzer

Übersetzer

Die Informationen, die Sie auf den folgenden Seiten finden, stellen die erste Initiative in Katalonien dar, die Aufgabe der Literaturübersetzer hervorzuheben. Die Einzelvorstel-lungen der Übersetzerinnen und Übersetzer enthalten einige biographische Daten und die komplette Bibliographie aller angefertigten Übersetzungen und sind auch mit Auszügen literarischer Texte illustriert. Wir vertrauen darauf, dass dieser Ort mit der Zeit ein nützlicher und zuverlässiger Katalag der Übersetzer wird, die mit dem Katalanischen arbeiten, sei es als Zielsprache oder als Ausgangssprache.

Keine Kultur stellt die Wichtigkeit der Förderung ihrer literarischen Werke im Ausland in Frage. Es ist offensichtlich, dass sie die großen Botschafter einer bestimmten Kultur sind. Auch zweifelt niemand an der Wichtigkeit des umgekehrten Weges. Die Übersetzungen aus dem Bestand der Weltliteratur stellen einen wertvollen Beitrag zur Bereicherung der Kultur und Sprache eines Landes dar.

Trotzdem haben die Übersetzer oft das Gefühl, dass die Arbeit, die sie verrichten, nur ein einfacher Schritt bei der Herausgabe eines Buches ist. Sie fühlen sich anonym, da niemand sie kennt noch anerkennt, obwohl sie für die Übersetzung verantwortlich zeichnen. Doch trotz des Drucks des Marktes, der die Anerkennung der Wichtigkeit ihrer Aufgabe verweigert, haben viele Literaturübersetzer eine sichtbare und dauerhafte Spur in der literarischen Landschaft Kataloniens hinterlassen.

Kein Buch kann die Grenzen überschreiten ohne die geduldige und verständige Hingabe einer Übersetzerin oder eines Übersetzers. Darüber hinaus sind die Übersetzer häufig nicht nur einfach die Beauftragten für die originalgetreue Beförderung des Inhalts aus einer Sprache in eine andere, sondern regelrechte Vermittler. Sie haben die repräsentativsten Werke ausgewählt und Wege gefunden, sie bekannt zu machen, und sie sind geistreiche Kommentatoren unbekannter Kulturen gewesen. An dieser Stelle wollen wir ihre Mühe feststellen.

Weiterlesen

L’aventura de traduir
Ester Andorrà, Marc Romera i Ignasi Pàmies

Al començament, LaBreu era un projecte centrat en la literatura escrita originalment en català, que va néixer amb la modesta intenció de traslladar la prosa digital i la poesia oral al món de Gutenberg. Tot just ara fa deu anys que vam dur a la impremta una antologia de la revista Paper de Vidre. I un any més tard, el febrer de 2006, naixia la col·lecció Alabatre, amb els poemaris de Jordi Vintró, Josep Pedrals i Andreu Subirats, alguns dels poetes habituals de l’(H)original.

Del món a casa
Josep Cots

Crec que hi ha obres literàries que val la pena de llegir per més que quedin molt lluny dels referents culturals propis. Són obres que, malgrat que potser ens parlen de gent i de paisatges que no coneixem, malgrat que potser ens plantegen situacions absolutament alienes a nosaltres, toquen qüestions que van més enllà de les particularitats del seu context de creació.

La importància de la traducció
Laura Huerga

El passat 8 de setembre, el col·lectiu d’editorials Llegir en Català (LEC), juntament amb les editorials Periscopi, LaBreu i Raig Verd, vam organitzar una taula rodona per discutir sobre els avantatges i els inconvenients que suposa per als traductors el fet de treballar amb editorials independents.

Les traduccions de Proa, a tot vent
Josep Lluch

Si una editorial té una activitat important durant més de vuitanta anys, això vol dir que compleix una funció dins el sistema cultural i comercial del país. És el cas d’Edicions Proa, nascuda l’any 1928, durant la dictadura de Primo de Rivera, gràcies a dos activistes culturals de Badalona: Josep Queralt i Marcel·lí Antich.

Els invisibles de la literatura
Jordi Milian

El sector editorial cada vegada s'esforça més a fer visible la feina dels traductors. Diverses editorials, sobretot de petites i mitjanes, han decidit anar més enllà i ara inclouen una biografia del traductor a l’interior dels llibres.

El Cercle de Viena: l’experiència d’editar traduccions de clàssics moderns
Isabel Monsó

Vam iniciar la col·lecció El Cercle de Viena el novembre del 2007, però ja feia anys que en parlàvem. Fins aleshores, Viena era una editorial dedicada principalment a la no-ficció que tractava un ventall temàtic molt ampli, des de la fotografia històrica fins als receptaris de cuina, però de mica en mica ens vam anar plantejant la possibilitat d’engegar una col·lecció dedicada a la traducció de narrativa del segle XX, un àmbit en el qual ens semblava que hi havia en aquell moment un buit sorprenent.

Una editorial per als lectors
Jordi Raventós

Se sol dir que el catàleg d’una editorial —si més no el d’una editorial petita— és el mirall de l’editor, és a dir, reflecteix les seves «dèries» llibresques. En el cas d’Adesiara, podríem dir que això, en bona part, és cert. La meva condició de corrector, de traductor i, sobretot, de lector empedreït em fa estimar la gran literatura —la d’aquí i la de fora—, les bones traduccions i la feina ben feta: tres pilars bàsics, al meu entendre, de l’edifici cultural d’un país. Crec fermament que aquests tres factors també haurien de ser essencials en el catàleg de qualsevol editorial, cosa que, per diverses raons, no sempre passa.

Nosaltres, els traductors
Sara Serrano Valenzuela

A la Plaça de la Paraula, amb la catedral de Barcelona com a escenari, durant la taula rodona «Editorials independents i traductors: cara i creu» s’ha parlat de traducció i, sobretot, s’han debatut les condicions en què treballen els traductors. Sabem que és complicat, en països com el nostre, dedicar-se exclusivament a la traducció literària, no només per qüestions econòmiques, sinó també per d’altres factors que hi juguen un paper important.

D'editors, traduccions i riscs
Montse Serra

L’any 2010, coincidint amb els vint anys de la creació de l’editorial Quaderns Crema, vaig entrevistar l’editor Jaume Vallcorba per al diari digital VilaWeb. D’entre moltes reflexions sobre la trajectòria de l’editorial i el paper que juga l’editor en la societat, n’hi havia unes dedicades a la traducció. Ell, amb voluntat de sotragada, afirmava que calia pensar en el fet que si el públic no s’interessava per la traducció d’autors contemporanis de qualitat, potser calia deixar de traduir-los. Transcric íntegre el fragment de l’entrevista:

Mit Unterstützung von: