Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Asturià > Meritxell Cucurella Jorba

Meritxell Cucurella Jorba

Visat núm. 30
(octubre 2020)
En una entrevista del 2018 em van preguntar què era per mi traduir i vaig dir: «És sempre una aventura. És iniciar un viatge cap a un lloc, un país, un indret desconegut...

que després de l’estada ja serà una mica teu. És com enviar una llarga-llarguíssima postal des d’aquest lloc, des d’aquest país, des d’aquest indret per donar-lo a conèixer a altres persones, en aquest cas els lectors. Escriure postals avui dia és un acte de romanticisme. He traduït teatre (Palladini, Sinisterra, Ginzburg), he traduït poesia (Merini), he traduït narrativa (Ginzburg), i seguiré enviant postals». Encara ho subscric.

Vaig començar amb el teatre perquè traduir textos dramàtics és llançar boles de fang –dures per fora i toves per dins– a la paret de la veïna i fugir corrents, abans que ella surti i –si et troba– et renyi, i si no et troba piqui el timbre de ta mare, i la renyi a ella per causa teva, i si no troba ta mare, piqui el timbre de ton àvia i la renyi a ella per causa teva i de ta mare, que no hi era. Totes veïnes d’un mateix carrer. Totes balmes d’una mateixa llengua. Tot cop i fugida. Esticomíties.

Ha estat un honor ser –d’alguna manera– part d’autors i autores que he admirat i he contribuït a popularitzar. Serà un honor ser part de tots els autors i autores que vindran, perquè en vindran més. Alguns els he buscats jo i he buscat després una editorial que me’ls volgués publicar; alguns m’han vingut donats. 

Va ser també un honor altíssim rebre, l’any 2016, el dotzè Premi Jordi Domènech de traducció de poesia. He dit honor, he dit honors.

Amb el suport de: