Facebook Twitter

Enric Sòria

Visat núm. 17
(abril 2014)
per Enric Sòria
Enric Vicent Sòria Parra va nàixer a Oliva (la Safor, País Valencià) el 1958. És llicenciat en història per la Universitat de València. Ha viscut habitualment en aquesta ciutat, que és la seua, i, des del 1997, a Barcelona, on també se sent prou a casa.

Ha treballat en la premsa i en l’administració. Actualment fa seminaris de comunicació a la Universitat Ramon Llull. Entre els llocs on s’ha sentit feliç, hi ha els Pirineus, el Maestrat, el Madrid dels Àustria, els passejos del Rin vora Magúncia i el barri vell de Girona. Joan Fuster va escriure que, si un dia es perdia, podien buscar-lo a Florència. En les mateixes circumstàncies, ell preferiria que el trobessin a Berlín o a Roma.

Ha publicat diversos llibres de poemes: Mirall de miratges (1982), Varia et memorabilia (1984, reeditat amb ampliacions el 1987), Compàs d’espera (1993), L’instant etern (1999) i Arqueologia (2012); i també d’assaig, a més de dos dietaris, Mentre parlem (1991, reeditat el 2013) i La lentitud del mar (2005).

Ha traduït de l’anglès Les confessions d’un opiòman anglés de Thomas de Quincey, Into Footnotes all my Lust de Sam Abrams (amb la col·laboració de l’autor), a més d’alguns poemes dispersos dels grans romàntics i, de l’alemany, amb Heike van Lawick, La metamorfosi de Franz Kafka i poemes de Bertolt Brecht. La seua única traducció literària a l’espanyol és l’antologia Y que el silencio queme por los muertos de Joan Vinyoli, amb Carlos Marzal.

Amb el suport de: