Facebook Twitter

Nicolae Coman

Visat núm. 14
(octubre 2012)
per Oriol Fuster i Cabrera
El somriure murri de Nicolae Coman (Bucarest, 1936) és, possiblement, la seua millor carta de presentació. Reconegut poeta, musicòleg i compositor, Nicuşor —com se’l coneix familiarment— és també responsable de l’aproximació de l’obra d’alguns dels noms més importants de la poesia catalana al romanès.

Realitza estudis musicals al Conservatori de Música de Bucarest, on es llicencia el 1959, havent estat alumne de professors com ara Mihail Jora, Leon Keppler o Paul Constantinescu. El 1960 inicia un període de recerca a l’Institut del Folklore Romanès, i més endavant esdevé assistent i lector al Conservatori.

A final dels anys cinquanta comença a publicar composicions. Amb prop d’una trentena d’obres publicades, entre música de càmera, simfònica i instrumental, Nicolae passa a formar part de la plantilla de professors del Conservatori el 1992, on des de llavors ensenya composició i harmonia.

Pel que fa l’escriptura, Nicolae és responsable d’estudis i articles per a publicacions, entre les quals cal esmentar, Muzica, Revista de Folclor o România literară. Ha publicat també reculls de poemes.

És possiblement esta sensibilitat amb la poesia la que fa que en introduir-se al món de la llengua i la literatura catalanes es fixe en la seua vessant poètica. Tot i la poca ortodòxia del seu aprenentatge —«He sigut un alumne terrible», assegura tot rient, «no estudiava, i les conjugacions m’entraven per una orella i em sortien per l’altra. En Joan [Joan Llinàs, l’actual lector de català a la Universitat de Bucarest] necessitava molta paciència»—, és gràcies al seu treball com a traductor que poetes com ara Miquel Martí i Pol, Joan Maragall o Bartomeu Rosselló-Pòrcel han arribat al públic romanès. De mica en mica, i a base de treball de formigueta, Nicolae Coman s’ha convertit en un dels principals traductors —si no el principal— de poesia catalana al romanès.

Amb el suport de: