Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Joan Fontcuberta

Joan Fontcuberta

Visat núm. 13
(abril 2012)
per Anna Rosich
Joan Fontcuberta i Gel (Argentona, 1938) és catedràtic d’universitat i professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on en va ser el degà des del 1999 al 2003. Ha impartit classes de català per a estrangers i de traducció de l’alemany i l’anglès, entre d’altres. Fins a dia d’avui ha traduït més d’una setantena de llibres, principalment de l’alemany.

Llicenciat en filosofia i lletres en la branca de filologia anglogermànica, Joan Fontcuberta i Gel és un dels traductors al català més destacats. Les seves primeres traduccions van ser a l’espanyol, però ben aviat va passar a traduir cap al català, principalment gràcies a la fundació d’Edicions 62, editorial per la qual ha traduït més d’una desena de títols. Entre les seves traduccions més destacades de l’alemany trobem La mort a Venècia (Der Tod in Venedig) de Thomas Mann, La metamorfosi (Die Verwandlung) de Franz Kakfa i Cap de turc (Ganz unten) de Günter Wallraff. En el cas de l’anglès, destaquen Huckleberry Finn (The Adventures of Huckleberry Finn) de Mark Twain, El món perdut (The Lost World) d’Arthur Conan Doyle i El tercer home (The Third Man) de Graham Greene. També ha traduït literatura infantil i juvenil. Cal fer esment a la seva trajectòria com a traductor de Günter Grass de l’alemany al català. Gràcies a Fontcuberta podem gaudir de quatre títols de Grass traduïts al català, entre els quals trobem la destacada novel·la El timbal de llauna (Die Blechtrommel).

L’any 1991 va rebre el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes per la traducció de La mort de Virgili (Der Tod des Vergil) de Hermann Broch i l’any 2010 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per la traducció de La impaciència del cor (Ungeduld des Herzens) de l’alemany Stefan Zweig.

Durant anys també ha tingut un paper important com a traductor de guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i Televisió de Catalunya. La majoria d’aquestes traduccions van ser de sèries britàniques, és a dir, de l’anglès.

Amb el suport de: