Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Jordi Sala Lleal

Jordi Sala Lleal

Visat núm. 9
(abril 2010)
per Maria Bosom
Jordi Sala Lleal (1967) s’ha dedicat plenament al món del teatre i la literatura des de múltiples vessants: com a professor, escriptor, dramaturg, traductor i director. És doctor en filologia catalana i professor titular de teoria de la literatura a la Universitat de Girona, on imparteix diverses assignatures sobre teoria i història del teatre. També és professor en cursos de doctorat a la UdG.

A més de la seva tasca docent, ha escrit els llibres d’assaig L’estètica de Josep Carner (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000) i Literatura, crítica, interpretació (Universitat de Girona, 2000). Ha editat el llibre Deu lliçons sobre teatre: text i representació (Universitat de Girona, 2000), i ha escrit diversos articles sobre teoria literària, literatura catalana, teoria del teatre i teatre català del segle XX per a diverses revistes. Actualment, la seva línia d’investigació principal la constitueixen les adaptacions cinematogràfiques de les obres de Shakespeare. És també autor d’un llibre de poemes (La sang dels homes, Quaderns Crema, 1991) i de diverses traduccions de poesia i de literatura juvenil.

Com a dramaturg, Jordi Sala ha escrit, estrenat i publicat obres com ara Quan arriba el migdia (Premi Nacional Ignasi Iglésias 1994), Variacions sobre el sentit de la vida (2001), Despulla’t, germana (2007), La ciutat es desperta radiant (Premi Josep Ametller de Blanes 2005), Puzle (Premi Ciutat de Sagunt de Teatre 2006) i Interior amb intrusa. Moltes d’aquestes obres les ha dirigit ell mateix. És fundador, juntament amb Francesca Bartrina, de la companyia Didascàlia, amb la qual ha estrenat algunes de les seves obres.

Jordi Sala ha realitzat una important tasca com a traductor teatral. Algunes de les seves traduccions de teatre són Un marit ideal (Premi Nacional Josep M. de Sagarra 1996 per a traduccions teatrals en llengua catalana), Vagines d’Eve Ensler (1999) i La mare sempre em deia: No de Charlotte Keatley (2000), les dues últimes traduïdes conjuntament amb Francesca Bartrina.

Amb el suport de: