Inici > L’espai dels traductors > Jordi Mas López

Jordi Mas López

Visat núm. 8
(octubre 2009)

per Jordi Mas

Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és llicenciat i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona, i actualment exerceix com a professor de l’àrea d’estudis d’Àsia Oriental al Departament de Traducció i d’Interpretació d’aquesta mateixa universitat.

Fins ara ha traduït dues obres japoneses clàssiques al català: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. En el camp de la traducció audiovisual ha traslladat al català un bon nombre de sèries d’animació japoneses emeses per Televisió de Catalunya. El novembre de 2009 ha rebut el X Premi Vidal Alcover de Traducció per la proposta de traducció d'Oku no hosomichi de Matsuo Bashô.

La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la influència de la literatura japonesa en la catalana i en la traducció de productes audiovisuals japonesos al català. D’aquesta dedicació ha sorgit el volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), així com un seguit d’articles i contribucions en obres col·lectives entre els quals podem esmentar «Les tankes de Salvador Espriu: l’assimilació d’una forma poètica oriental» Si de nou voleu passar. I Simposi Internacional Salvador Espriu. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005), «Matsuo Bashô com a referent de Josep Maria Junoy durant els anys vint i trenta del segle XX» (PANYELLA, Ramon (ed.). La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània. Barcelona/Bellaterra: PUNCTUM & GELCC, 2007), «Del vers a la prosa: Amour et Paysage i Les quatre estacions de Josep Maria Junoy» (Llengua & Literatura, n. 20,(2009) o «La primera recepció de l’haiku en la literatura catalana», amb Marcel Ortín (Els Marges, primavera 2009).

En l’àmbit de la literatura de creació, és autor dels poemaris Autoretrat amb esfinx(Badalona: Omicron, 2008), Horus al desert (Calvià: Ajuntament de Calvià, 2009) i Sema (Edicions 3 i 4, en premsa).