Facebook Twitter
Portada > L’espai dels traductors > Tilbert D. Stegmann

Tilbert D. Stegmann

Visat núm. 4
(octubre 2007)
per Tilbert D. Stegmann
Tilbert («Til») Dídac Stegmann, nascut l’1 de setembre 1941 a Barcelona, de pares alemanys, és catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt am Main.

Va organitzar les Setmanes Catalanes a Berlín (1978), a Karlsruhe (1983), i a d’altres ciutats. Ha estat el fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt (1981; actualment amb trenta-cinc mil volums en llengua catalana), de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, ara Deutscher Katalanistenverband (Associació Germanocatalana), de la qual fou president (1983-1995; i des del 1997 President d’Honor), de la Zeitschrift für Katalanistik (Revista d’Estudis Catalans; anual des de 1988) i de l’Oficina Catalana, Katalanisches Kulturbüro Frankfurt (1988-95). El 2005 funda l’Estudi d’Investigació Catalanística de la Universitat de Frankfurt. L’any 2009 va aconseguir el finançament d’una Fundació: Càtedra Ramon Llull d’Estudis Catalans a la Goethe-Universität Frankfurt am Main, que continuarà l’ensenyament i la investigació catalanística després de la seva jubilació.

Entre unes tres-centes cinquanta publicacions majoritàriament de temàtica catalana, hi destaquen dues antologies bilingües (català-alemany): l’una de la Nova Cançó (Diguem no / Sagen wir nein!, 1979), amb una part de les cançons i poesies traduïdes per ell, i l’altra de la poesia catalana del segle XX (Ein Spiel von Spiegeln; il·lustrada per Antoni Tàpies, 1987), també amb traduccions seves. Va ser el primer a traduir i publicar l’obra catalana literària de Salvador Dalí en alemany (1974). Llibres d’esperit més assagístic són: Catalunya vista per un alemany (1988; 13a ed. 1996), i, en col·laboració amb la seva muller Inge, la guia Katalonien und die Katalanischen Länder (1992; edició catalana posada al dia: Guia dels Països Catalans, 1998). L’escrit Decàleg del catalanoparlant (1982) va assolir el tiratge d’un milió d’exemplars. De la literatura catalana, n’és estudiós especialment de Tirant lo Blanc, de l’obra de Joan Brossa i de Joan Francesc Mira. Reedità el Vocabulari català-alemany de l’any 1502 en facsímil (1991); col·laborà, com a coautor, en el Diccionari català-alemany (1991, 2005) i en el Diccionari alemany-català (1996, 2006). És coautor del mètode de lectura plurilingüe i del llibre EuroComRom, Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament (2002), publicat en un total de tretze llengües, que ha rebut el Segell de la Unió Europea per a Projectes Lingüístics Innovadors i el Premio per Studi sul Plurilingüismo de la Província Autònoma de Bolzano.

Fou personatge en directe del programa televisiu «Vostè pregunta» del 29-5-1980 i personatge invitat de la Fira de Calella 1988. Ha obtingut els següents guardons: Premi Isidre Bonsoms el 1972, Creu de Sant Jordi el 1985, Guardó Ciemen el 1990, Premi Memorial Cendrós el 1991, Premi Batista i Roca el 2005, Premi Internacional Ramon Llull el 2006 i Premi Pompeu Fabra el 2008.

Francesc de Borja Moll va batejar Til Stegmann com a «Cavaller errant de la catalanitat», Vázquez Montalbán el va designar com a «catalanófilo número uno» i el periodista i escriptor Alfred Bosch l’ha anomenat senzillament «Til.cat».

Tilbert Dídac Stegmann
Fragments
Cançó - Màrius Torres
Conclusions - Pere Gimferrer
Els treballs perduts - Joan F. Mira
Entreacte - Joan Brossa
Hora baixa - Feliu Formosa
Kensington - Gabriel Ferrater
L'amant - Vicent Andrés Estellés
Metamorfosi I - Miquel Martí i Pol
Nàpols - Josep Palau i Fabre
Poema - Joan Brossa
Poema amb fons negre - Joan Brossa
Un capvespre - Josep Carner
Viatge - Joan Brossa
Bibliografia
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: