Facebook Twitter

El bosc

Daniela Feixas
Veu de Judith
Nena...Adela...Au, va, Nena obre la porta... ( Silenci breu) Adela. (Silenci breu) Nena sóc jo... la Judith... (Pica a la porta amb més força) Nena, em sents? (Pausa breu) Ets aquí dins, oi? Sí, i tant que sí. He vist llum dins la casa. Era allà, al bosc, era a punt d’abandonar, i llavors ho he vist, he vist una llum, una llumeta, com a la peli aquella, saps? (Pica a la porta nerviosa)  Collons, Adela, fa por aquí fora, fa una por que t’hi cagues... (Pica un sol cop, aquesta vegada amb més força)  Adela, soc aquí, d’acord? Això és un fet. Podem parlar-ne. Vull dir que tu ets aquí dins i jo soc aquí fora i encara que apaguis el llum i fotis el cap sota el coixí, jo seguiré aquí, sola, esperant. (Judith forceja amb el pany. Després es queda amb el cap recolzat a la porta durant uns instants. Busca entre dins de la seva bossa, s’encén un cigarret i s’arrauleix a la porta). Vols que t’expliqui una història, Adela?  És una història realment terrible. De fet és una bona història; si no  fos perquè...és... la Joana. La Joana  era la meva...companya de pis. (Pausa breu) Be, de fet era  molt més que això. Era molt més que una companya de pis. (Pausa breu. Judith forceja amb el pany) Merda...d’acord...tot això va passar un divendres, divendres 13 casualment. Dic casualment per la peli aquella i...és igual, és divendres 13 i tot això passa a Queens,  Nova York. Fa fred, és de matinada i fa fred i la Joana- nosaltres li dèiem Jana, vull dir la seva família i jo i els companys de la feina- doncs això, la Jana torna cap a casa després del torn de nit, treballa en un bar, fa d’encarregada, i sempre li toca tancar el local. No hi ha ningú al carrer quan la Jana surt de la feina, mai no hi ha ningú. La Jana té trenta cinc anys, és morena i té la cara fina. I els ulls verds, verds maragda. Són un quart de quatre de la matinada,  i ella aparca el seu Volkswagen - un  Volkswagen blau cel- en una mena de descampat que hi ha al carrer de sota, llavors surt del cotxe i camina cap a casa.

Tarragona: Arola, 2010. [Estrenada a la Sala Beckett el 2013]
Traduït per Sharon G. Feldman
Sharon G. Feldman, 2014.
Fragments
A la Toscana - Sergi Belbel
Après moi, le déluge - Lluïsa Cunillé
Desig - Josep Maria Benet i Jornet
El bosc - Daniela Feixas
Nit de ràdio 2.0 - Cristina Clemente
Plou a Barcelona - Pau Miró
Suite - Carles Batlle
Bibliografia
Altres
Cercador de traductors
A-B-C-D - E-F-G - H - I
J - K - L - M - N - O - P - Q - R
S-T-U-V-W-X-Y-Z
Amb el suport de: